*
Els lectors saben que no tinc per costum copiar poesia meva al blog. Poques n’hi ha, tret de les jocoses del GAITERO. Però un col·lega fa temps que em desafia a escriure un sonet pensant que no me’n sortiré. El sonet, si no es té altre joc expressiu, és una forma més aviat encotillada i mecànica, i cal gastar variat i ric vocabulari perquè no et trobis presoner de la rima. Elogio els sonets de Shakespeare com uns dels més bells de la Literatura. Però més endavant les formes de l’art es van obrir, com per exemple en la pintura de Frans Hals, que se’ns demostra lliure en pinzellada dins de la natural evolució de l’art. Sortosament tot conviu, i això és bo. A mi em resulta més fàcil escriure sonets que no pas la poesia que normalment treballo i de la que ara he acabat un llibre. Per fi li he enviat el sonet, que us convido a llegir:
*
SONET DE DIUMENGE AL CAMP
Un sonet de diumenge em porta el vent
quan el dia es comença a desvetllar:
quatre colors al vidre, el pa calent
i un concert matinal per escoltar.
De la finestra oberta arriba el sol
i l’olor de l’alfàbrega florida;
blanca la llum que es vessa en el llençol
i un vol de corbs sobre la vall dormida.
Del romànic llunyà sonen campanes
i en l’aire nou, a penes lleus, plomoses,
brillen com ales d’àngel les vilanes:
àngels o bruixes són, errants i blanes,
amb les volves dels àlbers, lleus, sedoses,
neu de l’estiu que arrela a les solanes.
*
OX- Mont-ral, 27-9-10
*
Foto: Pinya amb bolets. OX.
5 comentaris:
Benvolguda Olga,
Respecte el sonet estic totalment d'acord amb tu. Al final és més difícil fer altres formes que les que estan prèviament definides.
A mi m'agrada i crec que ho fas bé, espero que GAITERO no posi pegues als tercets!
manel
D'acord amb tu, estimada olga, sovint és difícil 'trencar' la rima perquè el poema quedi més airós.
El teu sonet, però, és impecable.
Bravo, estimada Olga, per aquest bonic sonet. Serà l'inici d'un sonetari? Una abraçada!
La bellesa de l'expresió hauria de quedar per sobre de la mètrica; però com tot, això també pot anar a gustos.
Estimada Olga, des d'avui mateix m'he fet seguidora del teu bloc.
Una abraçada,
Vinyet
Publica un comentari a l'entrada