*
Mont-ral. 3-9-10
*
Aquesta és la “nostra” alzina, la que ens guia des d’un un lloc concret del bosc. Alta, corpulenta, amb branques superiors rosegades per llamps i tempestes. M’hi abraço perquè m’encomani força. L’abraço per donar-n’hi jo, per dir-li que l’estimo, que m’acontenta que existeixi Espero que visqui molts anys més, que em sobrevisqui, ella, que és més a prop del cel i potser toca les estrelles.
*
Foto V. Roca
*
Aquesta és la “nostra” alzina, la que ens guia des d’un un lloc concret del bosc. Alta, corpulenta, amb branques superiors rosegades per llamps i tempestes. M’hi abraço perquè m’encomani força. L’abraço per donar-n’hi jo, per dir-li que l’estimo, que m’acontenta que existeixi Espero que visqui molts anys més, que em sobrevisqui, ella, que és més a prop del cel i potser toca les estrelles.
*
Foto V. Roca
9 comentaris:
Sempre s’ha dit que els arbres esponerosos i els punts alterosos i preeminents del territori —com Mont-ral, Montserrat o el Montsant—, encomanen força. Hi ha qui així ho creu i n’obté premi.
Estimada Olga, m'agrada molt el teu petit esposori d'avui amb la terra, tel·lúrica com ets i arrelada en un món que, malgrat tot, estimes. Un petó!
Com a éssers vius que són, els arbres encomanen força.
La imatge de l'arbre és, en efecte, una de les més simbòliques de les noces de la terra amb el cel, del cel amb la terra. Tot i la seva bellesa des del punt de vista cultural, les columnes 'imiten' els arbres.
abraçar-los, tocar-los ... fas bé, transmeten benestar :)
Els arbres ens transmeten energia sempre, una entrada molt positiva. Una abraçada energètica també de la meua part.
A mi em van dir que abans d'abraçar-los els has de demanar permís. Jo ho faig, no fos cas que s'emprenyés amb mi alguna hamadríade.
Jo fa uns anys que m'agrada abraçar els arbres. Alguns em diuen que estic malament del cap. Altres que això bé dels pagans o de la Nova Era...Jo tinc la sensació que en aquells moments abraço al mon sencer. Una abraçada (i l'alzina també): Joan Josep
Oh, Olga, quin bé de Déu d'alzina! transmet una mena de ... pau (o benestar, com diu la Clidice)
Olga, tinc un amic sord que em va ensenyar a abraçar els arbres. Abans mai no ho havia fet i estic segura que en podríem aprendre a escoltar-los, com ell em diu que els sent. Una abraçada a tu!
Publica un comentari a l'entrada