*
Mont-ral, 11/12 – 8 – 10
*
Aquesta enorme ferradura correspon al cavall de sant Herculà, bisbe que avui celebra la seva festa. La guardem com a doble símbol, de sort i de força.
A totes les cases honorables pengen una ferradura darrere la porta, confiant que els porti sort. Nosaltres, a més, sabem que la nostra prové de sant Herculà, home de molta força física i moral, potser perquè el seu nom ens recorda el d’Hèrcules, el dels grans treballs assolits amb èxit. Herculà va arribar a bisbe de Perúgia, dignitat important. A més, hi ha un fet que ens inspira confiança: Herculà va ser decapitat pels gots i, més endavant, quan es va recollir el seu cos, el cap tornava a estar unit al cos, com si no hagués passat res. Fantàstic. No sé si és patró contra el mal d’ossos i fractures, però s’ho mereixeria. Els esquelets també l’haurien de venerar, en l’esperança que el dia del Judici Final es tornin a veure tots sencers. Així sia.
*
Foto V. Roca
2 comentaris:
Per entendre com el cap del tal Herculà es va tornar a articular al seu cos potser haurem de fer un tomb pel fantàstic mon de la física quàntica, però per la mida de la ferradura el cavall en qüestió si que havia de ser fantàstic, una veritable màquina, vaja!
A partir de la conquesta cristiana, algunes cases lluïen a la porta d’entrada una ferradura. Amb això els amos volien donar a entendre que havien participat com a cavallers en la guerra contra els àrabs.
Publica un comentari a l'entrada