*
Mont-ral, 22/23 – 8 – 10
*
“Al bosc, quan la flor ja es torna avara, el bolet dóna la cara” (1). Aquest és un bell exemplar de bromosa, de nom científic “clitocybe nebularis”. Nom rodó, sonor i encertadíssim: ¿qui li va donar primer, el pagès o el científic? Penso que el pagès. Bromosa ve de broma, boira, en llatí ‘nebula’.
Observareu que el bolet presenta un elegant to gris nacrat a les vores i que s’esfumina com la boira, al centre. Admirable precisió de la paraula. Eufonia pura, que n’hauria dit el savi Marià Manent.
*
(1) Refrany d’invenció pròpia.
*
Foto V. Roca.
*
“Al bosc, quan la flor ja es torna avara, el bolet dóna la cara” (1). Aquest és un bell exemplar de bromosa, de nom científic “clitocybe nebularis”. Nom rodó, sonor i encertadíssim: ¿qui li va donar primer, el pagès o el científic? Penso que el pagès. Bromosa ve de broma, boira, en llatí ‘nebula’.
Observareu que el bolet presenta un elegant to gris nacrat a les vores i que s’esfumina com la boira, al centre. Admirable precisió de la paraula. Eufonia pura, que n’hauria dit el savi Marià Manent.
*
(1) Refrany d’invenció pròpia.
*
Foto V. Roca.
3 comentaris:
Fins i tot inventes refranys! no es pot donar més :)
Bonic bolet!
a mi els bolets m'encanten, però al bosc. Em fan pena als cistells i mai no en menjo, només alguna vegada he menjat rovellons, però no són sant de la meva devoció.
Amb el teu permís, inclouré aquest refrany a la meva relació.
Enguany hi haurà bolets i bons.
Una altra meravella de la natura. Impossible no creure en miracles, cada manifestació de la vida és un miracle!
Publica un comentari a l'entrada