*
Mont-ral, 20/21 – 8 – 10
*
Al post del passat dia 18 oferia als amables lectors les fotografies de dos carrers acabats d’asfaltar i amb uns pals immensos plantats al mig. Com per fer estampar el xofer més eixerit. En un dia de boira intensa com el d’ahir, que el conductor encomani la seva ànima a Déu.
Però me n’havia deixat un: el del carrer paral·lel sota dels dos esmentats, el carrer Ginesta. Aquest també disposa d’un pal de malèvoles intencions, com es pot veure a la foto. No ens n’havíem adonat fins ahir, que hi vam passar tot passejant. La nostra credulitat en la incompetència institucional encara va créixer més, si és que això és possible. Per postres, les tapes del clavegueram no són a nivell de carrer i fan sots. Clavegueram que fa anys que està pagat i que no funciona per falta de depuradora i connexions. Fantàstic. Tothom pagant, a més, la xucladora de merda dels pous negres. En aquest punt sí que es pot dir amb raó que la cagada és memorable.
¡¡¡ Són tres!!! Com els fills dels reis dels contes; com la santíssima Trinitat; com el Tripartit; com les tres bessones; com els tres porquets; com el trio d’asos, perdó, vull dir d’ases; com tres en un ruc; com... que cadascú hi afegeixi el seu exemple.
*
Foto V. Roca
*
Al post del passat dia 18 oferia als amables lectors les fotografies de dos carrers acabats d’asfaltar i amb uns pals immensos plantats al mig. Com per fer estampar el xofer més eixerit. En un dia de boira intensa com el d’ahir, que el conductor encomani la seva ànima a Déu.
Però me n’havia deixat un: el del carrer paral·lel sota dels dos esmentats, el carrer Ginesta. Aquest també disposa d’un pal de malèvoles intencions, com es pot veure a la foto. No ens n’havíem adonat fins ahir, que hi vam passar tot passejant. La nostra credulitat en la incompetència institucional encara va créixer més, si és que això és possible. Per postres, les tapes del clavegueram no són a nivell de carrer i fan sots. Clavegueram que fa anys que està pagat i que no funciona per falta de depuradora i connexions. Fantàstic. Tothom pagant, a més, la xucladora de merda dels pous negres. En aquest punt sí que es pot dir amb raó que la cagada és memorable.
¡¡¡ Són tres!!! Com els fills dels reis dels contes; com la santíssima Trinitat; com el Tripartit; com les tres bessones; com els tres porquets; com el trio d’asos, perdó, vull dir d’ases; com tres en un ruc; com... que cadascú hi afegeixi el seu exemple.
*
Foto V. Roca
6 comentaris:
Benvinguda al club dels que ens queixem per tot. Així ho pensen alguns veïns meus diuen que em queixo per pot i tot ho critico...salutacions des de sota el garrofer
Diria alguna cosa, però és que ho veig tan dadaista que em produeix el riure. Propose per algun premi important o bé a l'enginyer de camins, o bé al de la companyia elèctrica. Mentrestant, que facen les carreteres de vianants per a evitar desgràcies.
Salut i Terra
Com L'amor de les tres taronges!
Que s'ho facin mirar, aquests de l'ajuntament de Mont-ral!
Sembla que no pugui ser... Hi ha coses, com aquesta, que et fan plantejar si el que va fora d'hores no seràs tu. El món a l'inrevés.
Els dos catets i la hipotenusa...
Catets i hipotenusos n'hi ha a tots els ajuntaments, per desgràcia.
Com el tres de la vella de Roc
a qui se li cremaren les vores
del seu mocador groc.
Era un joc que s'acavaba amb la frase: Xinet patata!
Publica un comentari a l'entrada