Mont-ral, 9/10 - 8 - 10
*
La tarda és xafogosa. Deodat Armengol passa pel bosc del Pi de la Lira amb la intenció d’admirar les vistes sobre el Baix Camp i les muntanyes de Tortosa. Atent al terra que trepitja, s’adona que ja ha arribat el primer bolet funicular de la temporada, i fa un gest d’alegria. Disposat al viatge, saluda l’elf d’uniforme que despatxa els bitllets. Seu al bolet i l’elf dóna un cop de peu a terra. El bolet s’enfonsa i Deodat Armengol té accés així a les cavernes subterrànies de la muntanya càrstica. No hi ha aigua, sota, i un altre elf guia Deodat a coves i sales de colors preciosos pels minerals que contenen. Acabat el recorregut, Deodat Armengol pren el bolet de pujada, saluda l’elf d’uniforme i continua el recorregut, ja exterior. De tornada a casa veu un arc de Sant Martí, però ja sap que pujar fins darrere de l’arc és una mica perillós, perquè amb la pluja rellisca.
*
La tarda és xafogosa. Deodat Armengol passa pel bosc del Pi de la Lira amb la intenció d’admirar les vistes sobre el Baix Camp i les muntanyes de Tortosa. Atent al terra que trepitja, s’adona que ja ha arribat el primer bolet funicular de la temporada, i fa un gest d’alegria. Disposat al viatge, saluda l’elf d’uniforme que despatxa els bitllets. Seu al bolet i l’elf dóna un cop de peu a terra. El bolet s’enfonsa i Deodat Armengol té accés així a les cavernes subterrànies de la muntanya càrstica. No hi ha aigua, sota, i un altre elf guia Deodat a coves i sales de colors preciosos pels minerals que contenen. Acabat el recorregut, Deodat Armengol pren el bolet de pujada, saluda l’elf d’uniforme i continua el recorregut, ja exterior. De tornada a casa veu un arc de Sant Martí, però ja sap que pujar fins darrere de l’arc és una mica perillós, perquè amb la pluja rellisca.
*
Foto V. Roca
3 comentaris:
El millor patrimoni que tenim són els amics. En tenim escampats per diferents parts del món, però només les persones singulars coneixen persones que habiten sota terra.
El calendari marca aquests dies com els més càlids de l'any i de vegades costen de passar. Consultat amb Jaume Rius de Tarragona hem rebut la confirmació que sota terra s'hi està molt més fresquet que a la superfície. Serà qüestió de comprar un bitllet.
Ens veiem a la cova.
Petons.
Em fa l'efecte que s'imposa comprar aquest bitllet cap a sota terra!
Ens hi veurem, doncs!
(i que ningú es confongui, s'hi està fresquet i l'infern en queda llunyíssim)
Publica un comentari a l'entrada