*
Mont-ral, 3 / 4 - 8 – 10
*
El blau és de somiadors nostàlgics. Moltes vegades ens hem promès un record mutu a la sortida de la primera estrella, i mirem enllà amb una tendresa que deriva del blau cel al blau marí, tant si som al mar com a la muntanya, on els sons i les olors són diferents però el firmament igual d’immens.
Blau de blues, la cançó trista, melangiosa, que allarga el record i la companyia passant per negra nit fins l’aurora, on Venus, la primera estrella de la tarda, encara espera el Sol per diluir-se i abandonar el blau. “Blue moon”, “Rivers of the moon”, lentitud cantada, ballada, recordada, només ens ho portarà el blau.
*
Composició d’OX
3 comentaris:
per sempre el blau...
El color blau, juntament amb el verd, aporten serenitat als esperits, més si estan envoltats d’una atmosfera neta i un ambient adequat. I és en llocs com Mont-ral on s’ajunten aquests dos colors.
Blavós, és el blanc que es diu que veuen les ànimes pures quan després de travessar el túnel accedeixen a la llum...
Publica un comentari a l'entrada