*Mont-ral, 23/24 – 7 – 10
*
M’assabento amb retard de la nova agressió vaticana contra les dones, i m’exclamo: “¡Mare de Déu dels Set Dolors!”. Segons el document ‘Normae de gravioribus delictis’, resulta que el sacerdoci de les dones ve a ser considerat com un dels delictes més greus que es poden cometre, juntament amb l’apostasia, l’heretgia, el cisma i la pederàstia, informa en un article Sebastià Alzamora. Horrorós, escandalós. ¿Queden dones, a l’Església Catòlica, després dels greuges de tants segles?
L’Església vaticana és a anys llum de l’amor. Repudia les dones. I nosaltres, en l’exercici de la llibertat a escollir, som a distàncies estel·lars de les germanes de l’Església Anglicana que, a més de poder ser ordenades, en breu podran ser bisbes, o bisbesses, com es vulgui dir. ¿Que els capellans anglicans fugen cap a l’Església Catòlica per culpa de les dones? Uns quants sí, i no sembla pas que l’Esperit Sant els il·lumini gaire, sinó que se’ls caga al damunt.
*
Estampa d’arxiu.
*
8 comentaris:
Totalment d'accord, Olga. Per a mi l'església catòlica és un despropòsit. Però puc entendre els motius dels qui manen: poder i enriquiment. A qui no entenc és a aquells que els segueixen.
Les empreses que es dediquen a comerciar amb les inseguretats de les persones s'haurien de considerar pernicioses, però no és així, ja que fins i tot estan subvencionades per diversos canals públics i privats.
Tots plegats se'n podrien anar a... al cel!
Ha de ser fotut això de ser creient, si. Perquè amb quina cara es pot defensar tot el que representen? De fet ho comprovo sovint, quan he d'anar a algun enterrament. Aquell pobre xicot que duu la casulla no sap com sortir-se'n. S'ha de ser una mica beneït per entestar-se en el despropòsit.
Coincideixo amb Clidice, però o diré més fort: Quins collons ser dona, creient i a més, fidel a l'esglèsia Catòlica.
L'esperança és que la manera d'actuar del Vaticà és la d'un ens que es desfà: responen atacant.
El més negatiu potser i que espero que sigui només ficció es que s'aconsegueixi la plena igualdat i no això, que repeteixo és pura ficció o potser no: Any 2075
El refús de les dones per part de l'Església és un refús a l'Església mateixa, ja que a l'Església no només hi ha dones en un sentit biològic, sinó que totes les persones humanes tenim una part femenina i una masculina.
No t'esberis Olga. Ells escriuen lleis. Déu va per un altre camí i com va dir l'astrònom: Eppur si muove...El temps arregla les coses. Llàstima que hagi de ser el temps i que en el camí quedin tants cadavers...Una abraçada: Joan Josep
Penso que hi ha una gran confusió, en tot plegat. D'una banda,confusió que ha barrejat espiritualitat i religió mot que, si no m'erro, vol dir relligar, lligar ben curt, diríem, per tal que l'esperit estigui ben presoner, ben manipulable. L'altre aspecte de la confusió rau en l'origen de la societat centrada en el varó. Pel que sembla, antigament les societats eren matriarcals, lunars, hol·lístiques (resumeixo molt i de pressa)fins que, amb l'aparició de l'agricultura, es tornen solars, patriarcals, propietatprivadistes. Milers d'anys de sotmetiment de la dona (i de confusió) han fet que moltes dones acceptin el paperot que socialment se'ls ha encomanat, i que les religions monoteïstes han beneït. Per sort les coses estan canviant, però tot costa massa. Només amb el potencial dels dos sexes la humanitat serà capaç de tirar endavant.
Moltes gràcies a tots els que heu tingut la bona voluntat de respondre i, a més, amb bones i ponderades raons. Si tothom fos com vosaltres... que bo que seria el món.
Publica un comentari a l'entrada