10-7-10*
Avui és dia de fermes conviccions, de grans esperances, de llargs esforços, de solidaritat, de voluntats decidides.
També de fort menyspreu, de ràbia continguda o expressada i, el pitjor, de tèbia indiferència, aquella que Déu vomita de la seva boca.
A tot el poble treballador, esforçat i llargament explotat i odiat, desitjo la satisfacció merescuda i el resultat que es mereix la voluntat expressada.
*
Postal familiar.
5 comentaris:
Per la nostra dignitat, i la dignitat dels avantpassats, i la dignitat de les generacions futures.
m'aplego a les paraules de la Teresa i també "perquè ens assisteix la raó i no la força" :)
M'agrada el que dius, tens raó, Clidice.
Senyora Olga, fa molts anys que vaig arreplegar una vella fals rovellada; la guardo com una joia per quan sigui el moment.
Però els cecs seguirán sense veure-hi res. una abraçada: Joan Josep
Publica un comentari a l'entrada