*
Els bons amics de La Riba/Tarragona m’han portat un pom de tulipes i un de narcisos. L’or i les flames amb aires del riu Brugent.
La primavera es torna sensual en els pètals de les flors, sedoses o vellutades. La primavera es fa simbòlica amb els colors, i tindrà tants significats com li vulguem atribuir. No vull pensar la sang, avui que és divendres de mort. Penso flames, com les que escrivia Ventura Gassol quan predeia que les cendres es remourien en flames arborades. Per ara, Ventura Gassol encara no ha vist feta realitat la seva profecia de pàtria lliure, i tampoc nosaltres.
“Un dia es feu una claror d’albada...” explica i desitja el poeta de “Les tombes flamejants”. Els narcisos podrien ser la claror d’albada, però ja potser amb el sol més alt, d’un daurat madur. “¡ Foc nou, baixa del cel i torna a prendre!”, invoca Ventura amb un gest tan ample com el mar, com el camp, com tot el país adormit en el son de la mort dels catalans. Els jardins floreixen una primavera més. Els amics sumem primaveres, també. Potser un dia, Ventura, celebrarem amb tu la llibertat que esperaves. De moment, tenim les flors.
*
*
*
Foto d'OX
2 comentaris:
La flama de la llibertat no s'ha extingit, va amb la vida. És hora de despertar, doncs!
La veurem, aquesta llibertat pàtria. Però hem de ser una bona colla a donar-li escalf.
El camp és ple de flors silvestres i fruitals, també els jardins. A algunes persones les flors us arriben a casa, obsequi dels amics.
Què tindrà, l’aigua, quan la beneeixen?
Publica un comentari a l'entrada