*
30.4.10
30.4.10
*
Li somriu la primavera. L’ajuda el seu cos rosa a penes insinuat. Sap triar vestits de nena. Té una ploma rosa i diu que llegeix els clàssic. Ha escrit una novel·la amb la ingenuïtat més morbosa, dissimuladament escabrosa. Li agrada dir que escriu. El seu professor del Grup Literari llegeix l’obra maldestra i es llepa els llavis amb golafreria. Li fa llargues correccions i passa el text al seu amic editor, que se sap moure on convé. “Com a mínim a tres idiomes”, exigeix el professor a l’editor. L’editor xiula fluixet. “¿La portaràs al xalet a sopar?”. “Anem a mitges”, assenteix el professor. A classe, la jove escriptora rosa somriu i li pregunta al professor què en pensa, de la seva novel·la.
*
*
Collage d'OX
6 comentaris:
La novel·la de la nena no sé com podrà anar, però el teu preàmbul és per començar a salivejar.
L'any que vaig guanyar el premi Don-na, precisament amb El vel d'Harmonia, havia presentat una altra nouvelle, que va quedar finalista!: El retrat de Verònica, una jove que, amb el model de la Ben Plantada, assistia a unes classes de llengua i literatura. El professor se'n va enamorar, però ella res, com si hagués vist ploure.
Endavant amb la història de la jove escriptora en rosa!
Inquietant. Fan ganes de saber més...
tothom explota les seves capacitats i aquesta mossa de ruca no en té un pèl. El sistema li ho permet i l'aprofita. I és que hi ha coses que no canvien mai, sobretot la necessitat d'exercir el poder mitjançant l'apadrinament i la satisfacció d'altres apetits. O hem idealitzat l'escriptor o realment hi ha poca diferència amb qualsevol altre.
No us engresqueu, que no és cap novel·la. Sí que la podria fer, però les noietes franceses ja n'han escrit d'aquest tipus ( i també algunes catalanes, ja passades de moda); i les Lolites se les sap tothom de memòria.
És clar que el sexe sempre excita perquè, com deia aquell capellà amic nostre,: "la jodienda no tiene enmienda".
M'has fet pensar en el meu amic Josep, que volia ser escriptor de novela negra. Es doctor en Lingüistica, però com que s'amuntegaven les factures...
Escriu llibres de cuina japonesa, o d'inteligència emocional.
Inquietant, com diu en Salvador...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada