*
Per a mi i per a molts altres, el temps que cal obrir finestres significa mal temps. Comença la calor, busques l’aire fresc i et trobes amb tot el soroll del carrer dins de casa: trànsit, gent que parla a crits, obres, músics de carrer amb altaveus, altra gent que no va a dormir de nit i seu, sigui en pedrissos sigui en terrasses de bar, sota la finestra on tu sí que intentes dormir. Si arribes a dormir, és poc i malament, perquè de matinada ja passa el sorollós camió de reg i escombra, o les brosses, o cadascú el que li toqui més la pera. Una escriptora coneguda defensava els músics de carrer, però ella no viu al lloc on aquests individus fan la punyeta seguida. Tots els que he sentit defensar aquesta mena de músics, van de passada, els fills de son pare. No serien tan hipòcrites si els inflessin el cervell cada dia, tot el dia.
Ja sé els que riuran com conills perquè ells viuen en xalets, cases aïllades, pobles silenciosos, etc. Però l’augment de població, la mala educació i el nul respecte als que treballen han crescut com la bromera, amb permís de l’autoritat. Espanya és el país més sorollós d’Europa, i Catalunya, en aquest cas, sí que és Espanya, segueix els costums espanyols.
El silenci és car. Fer-se aïllar finestres i parets, col·locar aire condicionat, viure lluny, no és a l’abast de tothom. L’autoritat mediambiental no compta que limitant els sorolls exteriors no caldria gastar tanta energia en l’aire condicionat, ara ja present a tots els nous edificis. L’autoritat és paradoxal. Sóc sòcia de l’ACCCA, Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. Fins ara, els seus advocats treballen bé i han guanyat notables casos de protestes veïnals i particulars contra el soroll i la contaminació acústica. Els Ajuntaments fomenten la contaminació acústica autoritzant revetlles a tota potència i a deshores, sense estudi previ de llocs adients. Provoquen malalties i en són responsables. Se’ls pot denunciar per no acatar les mateixes normes de convivència ciutadana que ells promulguen. Penseu-hi. Els expedients van lentíssims en aquests casos, però s’aconsegueixen resultats, sempre que no hi hagi interessos i corrupcions pel mig. Aquesta és una altra derivació de l’assumpte.
*
*
Collage d’OX sobre una pintura de Ramon Tusquets.
Per a mi i per a molts altres, el temps que cal obrir finestres significa mal temps. Comença la calor, busques l’aire fresc i et trobes amb tot el soroll del carrer dins de casa: trànsit, gent que parla a crits, obres, músics de carrer amb altaveus, altra gent que no va a dormir de nit i seu, sigui en pedrissos sigui en terrasses de bar, sota la finestra on tu sí que intentes dormir. Si arribes a dormir, és poc i malament, perquè de matinada ja passa el sorollós camió de reg i escombra, o les brosses, o cadascú el que li toqui més la pera. Una escriptora coneguda defensava els músics de carrer, però ella no viu al lloc on aquests individus fan la punyeta seguida. Tots els que he sentit defensar aquesta mena de músics, van de passada, els fills de son pare. No serien tan hipòcrites si els inflessin el cervell cada dia, tot el dia.
Ja sé els que riuran com conills perquè ells viuen en xalets, cases aïllades, pobles silenciosos, etc. Però l’augment de població, la mala educació i el nul respecte als que treballen han crescut com la bromera, amb permís de l’autoritat. Espanya és el país més sorollós d’Europa, i Catalunya, en aquest cas, sí que és Espanya, segueix els costums espanyols.
El silenci és car. Fer-se aïllar finestres i parets, col·locar aire condicionat, viure lluny, no és a l’abast de tothom. L’autoritat mediambiental no compta que limitant els sorolls exteriors no caldria gastar tanta energia en l’aire condicionat, ara ja present a tots els nous edificis. L’autoritat és paradoxal. Sóc sòcia de l’ACCCA, Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. Fins ara, els seus advocats treballen bé i han guanyat notables casos de protestes veïnals i particulars contra el soroll i la contaminació acústica. Els Ajuntaments fomenten la contaminació acústica autoritzant revetlles a tota potència i a deshores, sense estudi previ de llocs adients. Provoquen malalties i en són responsables. Se’ls pot denunciar per no acatar les mateixes normes de convivència ciutadana que ells promulguen. Penseu-hi. Els expedients van lentíssims en aquests casos, però s’aconsegueixen resultats, sempre que no hi hagi interessos i corrupcions pel mig. Aquesta és una altra derivació de l’assumpte.
*
*
Collage d’OX sobre una pintura de Ramon Tusquets.
7 comentaris:
El gust pel soroll és proporcional a la sensibilitat...
Tan ben dit... les coses que l'edat ens porta, oi? Jo sóc de les teves!
A mi em molesta molt el soroll però com que fa uns tres anys que de calor en fa poca, no em cal obrir cap finestra. Espero que la gent es torni una mica més cívica, perquè tens raó que d'educació o empatia n'hi ha molt poca. Jo matino molt i al·lucino quan em trobo gent que actuen com si fossin les 6 de la tarda. I jo que baixo les escales de puntetes!!!
Entre les persones, sempre crida més qui poca cosa té a dir, de la mateixa forma que el soroll excessiu intenta amagar les moltes incompetències.
Jo estic patint perquè no vingue la calor molt ràpid i poder gaudir una mica més de tenir les finestres tancades. No visco a un lloc excesivament sorollós, però si el suficient per no poder descansar bé a les nits.
Hi ha gent que va al seu rotllo i no pensa amb els qui estan dormint a hores que són de dormir...
Cada nit maleeixo als camions de la basura que passen i em desperten, i a la gent de correus que criden prontet com si fossen les 2 de la tarde.
Té molta raó el senyor Josep.
I la calor que tarde, que tarde
Una abraçada
Estic amb tu. No aguanto el soroll.
Trist i cert. Mai millor dit: spanya és el país més sorollós d’Europa, i Catalunya, en aquest cas, sí que és Espanya, segueix els costums espanyols.
I fan soroll, com un carro buit...
Publica un comentari a l'entrada