*“La provincia de Tarragona es, según expertos policiales, una de las áreas del sur de Europa con mayor reclutamiento de yihadistas en los últimos años. El Cuerpo Nacional de Policía considera que la provincia es un área con un alto reclutamiento de jóvenes para la Guerra Santa. Estas personas son captadas para ser enviadas como mártires a las zonas conflictivas de Irak, Afganistan y Argelia.(...)” Noticia publicada per Diari de Tarragona, 2 de febrer de 2010. Per no ferir susceptibilitats, ometo la ciutat amb major presència de yihadistes.
De la meva mare, castellana, vaig aprendre aquesta cançó que per cert té una melodia molt bonica, tipus havanera: “Yo no puedo ver los moritos, / úrria matraca con espingarda, / que matan los españoles / úrria matraca, tras de una zarza. // Yo no puedo ver los moritos / úrria matraca, que gasten jaique, / los zapatos en chinela, / úrria matraca, y la pierna al aire (...)” És del temps del general Prim.
De la meva àvia, catalana, vaig aprendre aquesta altra, amb aire de marxa: “A l’Àfrica, minyons, / a matar moros a matar moros. / A l’Àfrica, minyons, / a matar moros amb canons. / Si canons no n’hi ha, / escopetes, escopetes, / si canons no n’hi ha, / escopetes bé n’hi haurà.” Suposo que és del mateix temps que l’anterior.
Per si no en tenim prou amb les nuclears, la vegueria, les químiques, els llots tòxics de Flix a l’Ebre, apa, ara els màrtirs de la Guerra Santa. (Hi podeu afegir la paraulota, que jo ja l’he dita.)
*
*
Collage d'OX
2 comentaris:
Un dels pitjors episodis de la història d’aquest projecte no consolidat d’Espanya fou l’expulsió dels moriscos, què juntament amb la persecució dels jueus acabà per configurar una societat excloent i sectària.
Els jueus que abandonaren Espanya van portar la seva creativitat i riquesa a altres països, mentre que alguns dels moriscos expulsats van formar part de les incursions pirates que van aterrir les costes catalanes. I ara estem sota l’amenaça del terrorisme denominat islàmic.
Tal fas, tal trobaràs.
la segona cançoneta es devia cantar amb la música de l'ecarabat Bum Bum..
permeteu-me que m'abstingui de fer comentaris sobre la notícia, és que no sé què dir...
i mentrestant, hi ha tempesta i el capità no sap on va, però resa "per si de cas"
Publica un comentari a l'entrada