*
Tenim un antic estable empedrat al pati del darrere de casa, de quan hi havia cotxes de cavalls. Els cavalls van desaparèixer i el cotxe el vam vendre fa anys a un col·leccionista dels Pallaresos.
Últimament hem decidit arreglar l’estable, deixant les bigues vistes, i fer-ne un museu per als trastos que ens va portant Ostixec. Pensem que així almenys podrem obtenir alguns calés si obrim la sala als turistes. Perquè n’hi ha per llogar-hi cadires. L’última expedició d’Ostixec per les places on encara es toreja ha estat aquest home que ha arribat fet una pelleringa. En aquest cas, el nostre llamàntol Ostixec ha demanat la col·laboració d’un seu parent que es diu Billuf, perquè la presa era massa pesant per a ell sol.
Pel que hem pogut deduir entre gemecs, es tracta del torero Tartufinho Macarone l’Sfigato, natural de Palermo, que s’havia deixat caure, en el sentit literal de la paraula, en una plaça hostil. És a dir, els antitaurins l’havien apedregat perquè a més anava vestit amb faldilleta de seda verda.
*
*
*
Collage d'OX.
3 comentaris:
dona! és que amb faldilleta de seda verda? no sé jo si ... per cert que vigileu la qüestió legal, els llamàntols us consten com a treballadors? estan donats d'alta? a veure si, al final, tindreu problemes amb la S.S. (Seguretat Social, of course)
Una de les coses més sanes d'aquesta vida és riure de forma intel.ligent. Les històries dels llamàntols que ens exposes descarreguen de les toxines que es respiren a l'aire.
Salut!
Se m'acut que l'Ostixec, quan acabi amb els toreros, podria arreplegar mala gent i amuntegar-la a l'estable, i més ara que compta amb qualificada ajuda.
Publica un comentari a l'entrada