*
Que la llei cau amb tot el seu pes sobre els més pobres i necessitats, no cal que ens ho expliquin perquè ja ho sabem. Que els poderosos l’esquiven, tampoc cal que ens ho diguin: ho veiem cada dia. Que hi ha tantes mesures com jutges, ho comprovem a cada pas. Tothom podria exposar els exemples que coneix.
Hi ha països o territoris sense llei, o amb la llei del més fort. Hi ha altres països amb lleis, però no iguals per a tots els seus habitants. I si els habitants són iguals teòricament, resulta que segons els territoris on viuen, dins del mateix país, no són tractats amb la justícia necessària. Hi ha el que se’n diu injustícies històriques.
En fi, la conclusió de Castelao és aquesta: “Com pesa, la llei, i com fereix.” Als uns més que als altres.
*
*
Hi ha països o territoris sense llei, o amb la llei del més fort. Hi ha altres països amb lleis, però no iguals per a tots els seus habitants. I si els habitants són iguals teòricament, resulta que segons els territoris on viuen, dins del mateix país, no són tractats amb la justícia necessària. Hi ha el que se’n diu injustícies històriques.
En fi, la conclusió de Castelao és aquesta: “Com pesa, la llei, i com fereix.” Als uns més que als altres.
*
*
*
Làmina de Castelao per a l'àlbum "Nós".
6 comentaris:
Quanta raó que tens, com poden dir-ne JUSTÍCIA si l'apliquen d'una manera tan INJUSTA?.
i d'això ja se n'exclamaven en temps dels grecs! sempre acabem conformant-nos amb proclames que disfressen la crua realitat: qui té existeix, qui no té només és un dany col·lateral.
Des de Rocaura voldria fer una consulta. Resulta que el senyor Millet va casar la seva filla al Palau de la Música amb càrrec a la institució, un fet que es considera delictiu; aleshores, quan José María, el del dit trempat, va casar la seva filla a l’Escorial, com s’ha de considerar?
Em sembla que, com sempre, amb raó o sense raó, el pobre anirà a la presó.
Davant la llei tots som iguals, només que uns sempre seran més iguals que els altres!
Al programa Sense Ficció expliquen el cas de l'afganesa que va tenir l'"atreviment" de cantar sense el vel. No l'he vist (el fan molt tard i el veuré per Internet amb el 3 a la carta) però deu ser un exemple del que expliques.
Diuen, "feta la llei feta la trampa". A més, coincideixen els que fan lleis i els que tenen el poder. M'agrada l'aportació de Clidice: "qui té existeix, qui no té només és un dany col.lateral"
Publica un comentari a l'entrada