*
Aquest és el ramat que sant Francesc d’Assís pasturava pels seus boscos. Ell sempre parlava en vers i alguna d’aquestes cabres li responia d’igual manera, com es pot apreciar en la fotografia; ell se n’admirava i donava gràcies al Senyor per tanta meravella.
L’oració, la contemplació, requereixen temps de calma i observació de la natura. Els animals del bosc, acostumats a les converses de Francesc, sovint s’hi acostaven, perquè s’ha comprovat científicament que el parlar en vers de manera calma i entenedora amanseix i encurioseix qualsevol ésser de la terra. I els animals, en la seva innocència, són més receptius al so de la paraula que se’ls adreça.
Per això recomano que abans de donar els vostres originals a impremta, aneu al bosc o al camp i els reciteu en veu alta. Si els animalons s’hi encanten, és bon senyal i ja els podeu portar a l’editor.
L’oració, la contemplació, requereixen temps de calma i observació de la natura. Els animals del bosc, acostumats a les converses de Francesc, sovint s’hi acostaven, perquè s’ha comprovat científicament que el parlar en vers de manera calma i entenedora amanseix i encurioseix qualsevol ésser de la terra. I els animals, en la seva innocència, són més receptius al so de la paraula que se’ls adreça.
Per això recomano que abans de donar els vostres originals a impremta, aneu al bosc o al camp i els reciteu en veu alta. Si els animalons s’hi encanten, és bon senyal i ja els podeu portar a l’editor.
*
*
*
Foto V. Roca
2 comentaris:
M'agrada Francesc D'Assís, aquesta espiritualitat em recorda a la dels orientals.
Què bona eres Olga!, ho posaré en pràctica però crec que s'escaparan tots plegats, je,je.
Publica un comentari a l'entrada