BOTIGUES AMIGUES - 5


*
La de dietètica – herboristeria. Quan hi entres les olors et vencen, i de moment no sabries destriar les dominants: totes agradables, totes nutrícies, totes a punt per curar cossos i ànimes. Hi comprem el pa d’espelta, aquest cosí germà del blat; o el pa de lli, amb les llavors barrejades que t’imagines pastat per la mà d’antigues matrones virgilianes. T’entretens mirant tipus de galetes de composicions exòtiques; de pastes amb farines diverses, això sí, totes saludables, certificades; la confitura de poma, les hamburgueses vegetals que a casa barrejaràs amb tomàquet, bolets o verdures en juliana. La suavíssima llet de sègol i totes les herbes aromàtiques que porten l’aroma penetrant de muntanya.

Els prestatges de cosmètics sense efectes secundaris, diuen, i que atrauen tanta gent com els sabons fets a casa i la cera d’abella, aquí no tenen la màgia imaginativa del perfumista però sí la convicció d’efectes saludables, i un consell a temps reconforta el comprador, convençut que la millor defensa és la prevenció

A Mont-ral hi ha un marge de carretera que cada vegada que el seguen fa olor d’herboristeria. Deu contenir alguna planta que coincideix amb els poms secs que pengen de les alçades de la botiga, allà on s’arrengleren les llaunes amb anís estrellat (badiana), el que és ideal per coure les castanyes que ja treuen el cap pels mercats. És botiga d’interiors amables, amb el misteri de coneixements antics i amb rebotiga on els consells són dits a mitja veu, a mitja llum, com en un petit santuari.
*
*
*
Collage d'O.X

4 comentaris:

Isabel Barriel ha dit...

Benvolguda Olga,

És gust anar de botigues pel teu blog!

Isabel

Emetorr1714 ha dit...

Acabo de descubrir una recepte nova per coure les castanyes jajaja
I tot gràcies a tú.

Un petó aromàtic

Olga Xirinacs ha dit...

¡Que en sou, de bona gent! les vostres respostes són petits -o grans- plaers.

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Les grans empreses farmacèutiques, la religió més intransigent i els col·legis professionals van estar a punt de fer desaparèixer l'art ancestral de l’aprofitament de les herbes remeieres. Sortosament, encara hem estat a temps de preservar una part de la saviesa que ens ha arribar a través d’herboristes i trementinaires.
Visca el timó de Rocaura!