*
Així es van quedar els bons ciutadans que es van moure tant "per Tarragona".
De tant pujar escales a peu perquè la ciutat és costeruda. Sense escales mecàniques. Sense ascensors ni a les andanes de Renfe (maletes, criatures, etc. ¡amunt!) Sense trens, perquè els van suprimint fins que acabem eixuts com un os de tant caminar. Sense transports urbans de cap a cap de Rambla. O amb giragonses que fan perdre molt de temps. Sense acessos fàcils a les platges. Sense...
Ja fa segles que a Tarragona els turistes, a més de sol i platja, vénen a veure esquelets.
*
*
Dibuix de El Persas per a un conte d'O.X.
2 comentaris:
Estimada Olga, t'envio un poema que he escrit avui mateix perquè t'acompanyi en aquestes hores de calor que ens alenteixen i tenallen. Un petó.
EN TARDES AMIGABLES
Todo lo que juré vivir y no he vivido,
lo que un día soñé, amor, que te entregaba,
lo que nunca será, lo que fue y lo que ha sido,
cuando había tu luz, cuando tu luz estaba.
Te di mi soledad y tú me acompañaste
por esta senda azul y oscura de mi vida.
Quisiste persistir, lo hiciste y te empeñaste
en contemplar el mar de mi tierra perdida.
Han pasado los años y ahora que te siento
de nuevo en mi silencio de tardes amigables,
recuerdo en primavera el tacto precedido
de un instante de luz llevado por el viento.
Te abrazo con la luna de noches innombrables
para encontrarme en ti, porque yo me he perdido.
M'agradaria que Tarragona fos més plana i que el camí a la platja no el tallés una via del tren :)
Publica un comentari a l'entrada