*
Aquest és el conill que em vigila l'ordinador i la impressora. Ve de Pola de Somiedo, on el vaig comprar.
*
Com la burra Campaneta, el conill té orelles suaus i llargues, àgils, útils per detectar qualsevol remor, ni que sigui la dels esperits.
*
Com amb la burra, va bé fer confidències a través d'aquesta mena d'orelles: hi cap tot.
*
Una tarda, en un bosc de Mont-ral, un conill jove, catxap o llorigó en diuen, anava a travessar el camí i em va veure: allà s'estava quiet, orelles atentes, mirant-me. Jo també quieta. Li anava parlant suaument i la bèstia semblava que m'escoltés. Quan feia una estona, va acabar de passar el camí tranquil·lament per entrar a l'herba de l'altra banda.
*
"La tarda era serena, l'horitzó d'or / i amb el sol s'apagaven tots els remors..." va escriure Apel·les Mestres. Recordem de pas que Apel·les Mestres no va acceptar mai la nova gramàtica fabriana. Això a banda, el conill de tarda serena no en va fer cap, de remor. Són cauts, de moviments elàstics, especialistes a amagar-se i fer-se jaços al fenàs.
*
De moment, el meu conill de Pola de Somiedo no ha fet acció de saltar de la impressora. Jo li vaig dient: "Tu, vigila."
*
*
*
Dibuix d'O.X.
3 comentaris:
vigila també els virus que entren al l'ordinador?
El conill de la Pola de Somiedo hauria de buscar-se un company de la Pola de Allande, per exemple, o ¿potser vol parlar amb el Furaco que no es va avenir amb Tola i Paca?
Sóc una enamorada d'Astúries, per això vaig disfrutar tant amb "El hijo del tejedor". Gràcies.
Al jardí de casa, ben amagadets, això sí, i silenciosos, hi vénen (hi sojornen?) conills. M'agrada veure'ls. Això em fa pensar que no sóc tan lluny de la natura, amb la qual puc parlar sense paraules, sense filtres, netament.
Publica un comentari a l'entrada