Ja és a les llibreries. Bé, ¿i què? Un noi del grup de Joves Escriptors del Baix Camp em deia que ell volia publicar. Tot i ser el gran desig de qui comença i de qui continua, no n'hi ha prou.
Les editorials petites no disposen de mitjans promocionals. Però sort en tenim, que existeixin. Molta sort. Llarga vida.
L'obra, a les llibreries, dura el moment d'un sospir o d'un renec. Després, pasta de paper.
"Las editoriales catalanas destruyen cada año más de 3,5 millones de libros no vendidos", informava el 95 La Vanguardia. Sempre ensenyo el full en les meves xerrades. "Ara en destrueixen més", constata Jordi Ferré, de Cossetània.
Paradoxa: un blogger empedreït, després de dir mil pestes del llibre-paper, es presenta a un concurs literari amb aquesta afirmació. Home...
La meva novel·la explica un fragment de vida d'un mestre de dibuix, jove, que viu a Vannes, ensenya en un liceu i va a les illetes del Golf de Morbihan, on dibuixa la fauna i flora de costa per a un manual. Els núvols apareixen tot seguit.
He après els núvols, jo, també. Curiós: es consideren núvols els fums de volcans, els de fàbrica i el vapor dels reactors. I al meu manual consta com a model de núvols de fàbrica el complex petroquímic de Tarragona. Fantàstic.
El núvol es torna art: el mestre jove prepara la seva tesi buscant el núvol real, no el decoratiu, en la pintura dels ss. XIX i XX. He après això, també. Els nostres personatges ens ensenyen. M'agrada.
1 comentari:
La veritat és que abans de destruir els libres podrien avisar, segur que algú els adoptaria... amb el munt de coses que es poden fer amb els llibres desemparats.
Publica un comentari a l'entrada