Les ànimes són presents a la història humana, en vius i en morts.
Esperits, espectres, fantasmes, éssers celestials o demoníacs.
La gent que prega s'adreça sempre a un esperit, ànima, etc.
La que no prega, també. I no cal dir en somnis.
Ahir érem al bosc, a Mont-ral. El 'nostre' bosc.
El bruc encara floria, i un pit roig ens vigilava, tafaner.
Els bolets preferits dels gnoms ja eren recollits, sobretot l'amanita muscària. Ells en fan les seves destil·lacions.
El nostre bosc és poblat, i li coneixem cada pedra, branca, torrent, arbre i, sobretot, els elfs.
El barranc dels teixos (no el que en diem Cau de Blocs) és el més feréstec i fosc que mai hàgiu vist. El silenci es fa espès i verd, allà dins. Notem que els esperits furtius s'amaguen a les balmes quan ens hi acostem. Coberts de molses poroses, xopes, amb aquella olor de vegetació molla i descomposta.
Enormes roques despreses des de temps immemorials, jeuen amuntegades al llit del barranc o formant coves i forats en les verticals.
Al jardí boscós de casa hem recollit les cireretes d'arboç, molt apreciades pels ocells, i que tenen propietats etíliques, per enganyar el fred.
I uns fredolics portentosos. Se'n diu així, certament: tricholoma portentosum, i és que són de mida paraigua de pagès. Els agrada casa nostra. Som acollidors, com el bosc de les ànimes, que és un collage dels meus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada