Continuació.
*
Sobretot, ho hem de recordar, Nadal és TEMPS DE PAU. Algú ens va venir a portar la pau i no la vam voler. Més de dos mil anys després encara estem molt lluny d'aconseguir-la, perquè, com Freud va respondre a Einstein en una carta del 1935, als inicis del nazisme, "sempre hi haurà guerres perquè l'home porta dins l'instint de destrucció".
Ja ho sabem per experiència: el món és un projecte fallat.
Tot i així, conscients d'aquesta realitat, estem en deute amb els pacífics. És temps de pensar la pau.
Per això, encara que alguns en prescindeixin amb falses excuses, molts d'altres desitgem la pau, almenys per un dia, i per això ho diem, ho cantem i ho escrivim.
No som constants ni sincers en el desig i pràctica de la pau. LA PAU és el vertader i únic sentit de Nadal, i cal celebrar-lo i mantenir-lo.
*
Per aquestes i moltes altres raons, treuré de la capsa els meus àngels de la glòria i els posaré a tots els racons de la casa. Són els testimonis de molts anys i molts fets, de projectes i desenganys.
Per aquestes i moltes altres raons, comprendreu, lectors amables, que necessiti més temps que una setmana estricta per distribuir tanta vivència i esperança. Amb aquests escrits responc la pregunta d'un familiar que em demanava el perquè de tanta preparació. Novembre i fins a començaments de febrer, per la Candelera. L'Advent comença ara. Obriré la meva finestreta cada dia per trobar la xocolatina.
Vull als meus ulls, mentre visqui, el somriure d'altres mirades i la claror de les llantietes. En tinc una de vidre nòrdic, gruixut i transparent, com glaç; figura una llar de foc i la llàntia de darrera sembla que faci moure les flames de vidre. Altres són antigues vetlladores de peu, de vidres de colors amb anagrames. Com tota antiguitat, van carregades d'històries ocultes.
Posaré sobre l'antiga arca de núvia les figuretes de fang, quatre, que vaig fer de noia i que encara sobreviuen.
Obriré els antics devocionaris de vori per les il·lustracions gravades. I els contes d'ara, amb boniques figures i arbres de Nadal de cartolina que s'il·luminen de nit. Sense oblidar el luxe que representa el llibre senzill que avui exposo, traduït per Josep Carner i il·lustrat per d'Ivori, pare d'en Cesc. Abans del 36 vam tenir edicions populars a molt bons preus - n'he heretat i n'he comprat-, i amb els millors dibuixants i traductors. Ara és tot a l'inrevés.
*
Em tornaré nena amb el nen i somriuré amb la seva mare.
*
Final.
*
1 comentari:
"sempre hi haurà guerres perquè l'home porta dins l'instint de destrucció"
Completament d'acord amb Freud quan diu que l'ésser humà porta a dins l'instint de destrucció; no estic d'acord amb ell, en canvi, quan diu que sempre hi haurè guerres. Tampoc estic d'acord amb tu quan dius que el món és un projecte fallat. Que pesimista! D'instints n'hi ha molts, de bons i de dolents per una consciència evolucionada, però l'ésser humà encara està evolucionant. Hi ha investigadors que diuen que és un ésser acabat, que l'evolució de les espècies ha deixat d'actuar amb ell; però no és així. Ara l'evolució actua d'una altra manera. Les persones escollim els "bons" per a reproduir-nos, i evitem els "dolents" (fixa't que poso bons i dolents entre parèntesi) Abans es reproduien els més forts. Ara es reprodueixen els més "bons". Això em porta a creure que d'aquí uns quants centenars de milenis només s'hauran escampat els gens que mouen a les estructures cerebrals a tenir empatia, amabilitat, pau, amor, etc. per tant el món és un projecte amb molt de futur, i en constant evolució. Els instints destructius dels que parla Freud, aniran desapareixent, perquè deixaran menys descencència. La natura és sabia i camina cap a l'amor.
Una salutació.
Publica un comentari a l'entrada