EN LA MORT DE L'AMIC
LA PRIMERA NIT SENSE TU
fa més distants les imatges
que repasso de forma mecànica:
gent al carrer, taula parada,
televisió i projectes;
lluny, diria jo, d’una estança
transparent, aïllada, continguda
dins només dels teus ulls blaus
observant el que faig sense tu,
acompanyant-me sempre
amb moviments ingràvids
i pensaments comunicables:
em veus i et veig,
camino amb tu que no hi ets,
serà tot nit? O hi haurà dia?
=========================
Olga Xirinacs
26 – 11 – 24
=========
1 - Monsenyor Miquel Barbarà a l'orgue de la catedral de Tarragona.
2 - Collage d'=X.
6 comentaris:
En aquest "em veus i et veig" ho dius tot.
Aferradetes dolces, estimada.
Em sap greu, Olga. Una abraçada.
La mort és desconeguda. Quan un ésser estimat ens deixa ens la fa més entenedora.
Una abraçada, Olga.
Tú misma lo dices, Olga Xirinacs. Monsenyor Miquel Barbarà te acompaña ahora desde la luz de la quimera. Y a quienes aquí quedamos (todos, sin excepción, a la espera), nos conmueve enormemente la emoción que transmite tu tristeza.
Chiloé
Preciós i sentit poema, una abraçada.
A mi fa poc se m'ha mort un amic poeta. Em costa d'acceptar.
És veritat que l'amor floreix a tot arreu.
Publica un comentari a l'entrada