«ELS ANYS ENS AGUAITEN»
1936 és el meu any de naixement. El 1936 Dora Maar -intel·lectual, fotògrafa-, mostra un autoretrat. En primer pla hi ha una teranyina ben teixida que ocupa tot l’espai rectangular i la cara sencera de Dora, amb el títol: «Els anys ens aguaiten». L’artista fa amb les mans un gest com de sorpresa o indefensió.
Soc al 2024. «El temps m’ha atrapat», sentencia Simone de Beauvoir a «La força de les coses» (1963). Admiro aquest llibre i m’identifico amb molts passatges.
Una teranyina vela els matisos de la meva cara i entristeix els meus ulls com els de Dora, que s’endinsen al seu pensament, reflexius.
L’horabaixa és la de les absències. Bellíssims colors que prenen l’última deriva. Sola, a casa, sento la gent del carrer i observo els tons canviants del mar.
El 28 d’abril vaig formar part de «Llegats vivents» al Palau de la Música, que va homenatjar esplèndidament nou poetes a qui el temps sí que ha atrapat però, com diu el títol, encara som «vivents».
He presentat un petit llibre de pensaments, «Estació de pas» (Ed. Ganzell). Va ser el mateix dia del meu 88 aniversari, 11 de maig, entre molts amics, al vestíbul del Teatre Tarragona.
Des de febrer m’ha estat donat un nou bocí de vida i l’escric. Però ara soc jo que interrogo les teixidores eternes que sotgen, que encerclen l’alè vital i els pregunto, temorosa: «quan serà, que m’atrapareu?»
Olga Xirinacs
*****
Dora Maar - 1907-1997
Simone de Beauvoir - 1908-1986
12 comentaris:
Olga, aprofito aquesta finestreta per felicitar-te pels teus 88 anys i per l'homenatge que, merescudament, vau rebre al Palau de la Música.
Com sempre, és un plaer saber de tu i, encara més, llegir-te.
Feliços 88. Avui he assistit a l'enterrament d'un company meu, de la mateixa edat que jo: 76. Hem de donar gràcies pel viscut i que sigui el que Déu vulgui. una gran abraçada.
Per molts anys i molts llibres. I la teranyina, que s'esperi!
Les teixidores segueixen teixint, però mai sabrem fins quan...
Vull felicitar-te pels teus 88 anys i per aquest merescut homenatge.
Escriu nina, escriu.
Aferradetes, estimada Olga.
Vicent Adsuara i Rollan, joia, Olga.
Pensa Olga que en el buit,també es troba la plenitut.
Per molts anys Olga i enhorabona per l'homenatge que us varen fer.
Com diu la dita: Val més tard que mai.
Una imatge molt inquietant la de la teranyina tant com la mort.
Com ve dius: Gaudeix d'aquest nou bocí de vida i fes el que més et plagui. La mort no ens ha despantar per res, és llei de vida.
Una forta abraçada i un munt de petons de part meva.
Interesantes reflexiones sobre la tiranía de la vejez, Olga Xirinacs, pero sigo viendo que no olvidas (a pesar de tu tristeza y vulnerabilidad), que eres escritora y estás viva. Ah, la comunidad científica es unánime al respecto: Morimos una sola vez y eso se pasa rápido.
Chiloé
Pensi tb,senyora Olga que amb la saviesa que hem adquirit amb els anys,el nostre esperit es mes fort que mai. I vosté es una persona molt savia.
Escriu, padrina.
T'estimo!
Si Estació de pas és un llibre de pensaments segur que m'agrada.
He llegit aquesta cita de Kafka en el centenari de la seva mort, el 3 de juny, al Rodamots:
"Qui comprèn plenament la vida no té por de la mort. La por de la mort només és el resultat d'una vida mancada de plenitud".
Però la imatge de Dora Maar és molt colpidora, i ben acompanyada pel títol.
Publica un comentari a l'entrada