GUARDEU EL POBLE
*
16-10-18
*
Ja es fa fosc quan
sortim del poble enfilat a la serra: una llenca encesa a l’horitzó pregona el
final del dia. Dins de les cases, les llars de foc guarden de la nit i, al
carrer, l’olor de fum de llenya escampa la nostàlgia suau d’allò que es deixa i
on has fet amable estada.
Mare de Déu del Montsant, entre les
pedres rosa guardeu el poble.
Dues dones, l’una porta un cistell i
l’altra fa llaçades al camí. Les cintes grogues tornen a ser escampades pels
pontets, per les alzines, per les baranes.
Cada vespre, si cal, refaran les
llaçades; tallaran cinta, plàstic groc, el que calgui. Les formigues segueixen
el camí, i si algú l’esborra o el trepitja, en faran un altre. Amb paciència,
amb persistència, amb l’esperança de trobar-se de nou totes plegades.
El capvespre d’octubre posa ombres a
la cara de les dues dones, però la lluentor dels seus ulls sembla reflectir la
primera estrella, la vespertina, Venus, en la que fixem els ulls amb admiració.
Cada vespre que calgui, mentre les
mans ofensives s’arrapin a la seva ira com a una bandera amarga.
Mare de déu del Montsant, entre les
pedres rosa guardeu el poble.
*
Olga
octubre 18
*
Imatge: Internet: goigs.
*
11 comentaris:
Amen
Que així sigui. Una abraçada.
Que la Mare de Déu del Montsant t'escolti i ens escolti...
I a tots nosaltres, amén!
Abraçada, estimada Olga.
En un intent (un altre) de recuperar el blog, no pas per rebre "likes", sinó per mi mateixa.
Que així sigui, Olga!
Una abraçada!
Que siguin les mans del Montsant i la muntanya ens abraci, amb tots els goigs
Perquè si no...
La teva descripció del poblet, me n'ha recordat alguns que feia goig de passejar'si perquè sabies que a casa t'esperava el foc a terra amb uns bons troncs, que no s'apagaven mai...
Aquestes dones que surten al capvespre, fan com les formiguetes, refer el què els han destrossat...
Que la Mare de Deu del Montsant i faci més que nosaltres!
Bona nit , Olga.
Hola Olga, precisament el dissabte vam estar al Montsant, vam pujar a la Roca Corbatera, una de les muntanyes escollides pel projecte Cims per la Llibertat. Va ser molt emocionant tant per la màgia del Montsant com per l'acte en sí.
I efectivament tots els poblets engalanats de groc.
Una abraçada
Records del Josep María
Quines paraules més dolces i boniques. M'han fet emocionar. Són moments durs per tots nosaltres, però com tu dius som com formiguetes, mai millor dit. Que la Mare de Déu t'escolti.
Que així siga, Olga.
Fan molt de goig les cintes grogues, agombolen.
Publica un comentari a l'entrada