L’OFEGAT
*
8-8-17
*
Assisteixo a la recerca incansable i massiva d’un banyista perdut a mar.
Un noi rus de 25 anys, diuen, que suposadament ha desaparegut a la Platja del
Miracle. Són quarts de quatre de la tarda.
L’accident és lamentable però els comentaris coincideixen: “la gent
espera que hi hagi bandera vermella per allunyar-se endins”. “Imprudents”. “Es
necessita ser ruc”. ”Posen en greu perill la vida dels socorristes”. Mals epitafis pel noi rus, si el troben.
Fa hores que llanxes vermelles de Socors Marítim i Creu Roja, verda i
blanca de la guàrdia civil, altres més petites d’operacions subaquàtiques, i
helicòpters dels bombers remenen i rebaten el mar embravit pel llevant, amb mar
de fons. Ni rastre.
La gent s’ha agrupat al Balcó i a la platja, que és la més propera a la ciutat.
Avui hi ha espectacle. Esperen, potser, veure hissar un cadàver amb
escorrialles d’aigua. El cos l’han trobat a tres quarts de vuit del vespre en
un espigó del port esportiu. La mar ja se l’enduia.
Mentrestant les gavines, dominants, impertorbables, sobrevolen l’espectacle
amb sàvia majestat.
*
15 comentaris:
Els humans tenim un costat imprudent i amb tendència al risc, els comentaris de la gent quan passa qualsevol desgràcia obvien el fet de què tots podem ser víctimes de les nostres pròpies imprudències humanes. Malauradament amb el tema de l'ofegament amb mig minut n'hi ha prou, segons expliquen. Penso en els seus pares, més aviat.
25 anys... llàstima de vida, tan curts. Amb imprudència o no, llàstima. Jo també penso en els pares i en les persones més properes.
L'institut de mort de l'Home, que tantes bregues, baralles i guerres ens ha dut...
Vicent Adsuara i Rollan
Aquest no sé què passa amb tants ofegats... Una abraçada.
La imprudència sol ser causa de la ignorància. Llàstima!
Una abraçada, Olga.
Com més ens apartem de la natura, més la desconeixem... Aleshores passa el que passa. Amb tot, cal contemplar el que hagi estat un accident.
Massa sovint la prepotència humana ens condemna al desastre.
Jo vaig estar a punt de matar-me en llençar-me de cap a la piscina. Per sort només vaig mig trencar-me una dent que encara perdura, només n'hi ha un tros d'un aspecte diferent. Tots, si ens considerem humans, podem ser aquest noi de 25 anys.
Una pena...Aquest any s'han ofegat més persones que d'altres estius. La pena és que a tots els llocs on ha passat hi havia bandera groga o vermella, l'ésser humà sovint es creu intocable!
Petonets, De cap el tard, Olga.
Efectivament ha estat aquest un any de molts ofegats i, especialment, criatures i joves. Tragèdies d'estiu que descomponen i desintegren la capacitat de molts pares de tornar a ser feliços.
Temeritat, fins i tot quan no ho sembla: les conseqüències són igualment fatals.
Esgarrifa.
Bon dia, Olga.
MORIR SENSA TEMPS DE AMARGOR...UNA MATXADA?...LLUIMENT ESTUPID?...TAN SA VAL...
S'estan cometent moltes imprudències, és cert, que sumades a la fatalitat imprevisible fa que cada vegades haguem de sentir més notícies com aquesta... És trist.
Aques noi va pagar un preu molt alt per una imprudència.
Una vegada entre el Port de la Selva i Llançà vaig presenciar com un pare i un fill es tiraven des d'una roca, de cap a les ones d'un mar embravit per la tramuntana. Aquell dia Neptú (o el seu àngel de la guarda) els protegí.
Publica un comentari a l'entrada