LES VIUDES VOTEN “NO”
*
2-8-17
*
Asseguren els del CEO que un 56,5 % de vídues
rebutja la independència (DdeT-31-7-17), i que el % més important d’independentistes
correspon als solters. I dels casats, doncs, ¿què en fem?
¿Tenen por les vídues de perdre les
pensions? Com que sóc vídua molt recent, aconsello a la resta que s’ho prengui
de la manera més amable i escolti La Vídua Alegre, de Franz Lehár, a veure si
se’ls encomana aquella vitalitat i canvien de parer.
Tot seguit, el CEO ofereix
el perfil de l’independentista i de l’altre. Ja estem retratats, doncs, i els
catalans sembla que en sortim ben parats, afedelisto.
Per al final deixo la fotografia de l’higròmetre de casa. La
humitat ha arribat al 100, fet que no havia vist mai, o que no recordo. Xops d’aigua,
vivim en un medi líquid, cosa que ens fa la vida ben desagradable i el passeig
gairebé impossible. Enyoro els estius de cada any a Mont-ral. Amb Vicenç he
perdut la meitat de la meva vida. Mont-ral també.
*
16 comentaris:
curiós, que dels casats no se sàpiga ben bé què fer-ne, com si fos un col·lectiu a banda
això que comentes no és un cas únic o aïllat
no sé si amb un nivell alt d'estudis n'hi haurà prou per tirar endavant, segurament que sí, hauria de ser així veient com es van argumentant i resolent els assumptes
i el dubte em ve quan veig l'èxit aclaparador d'alguns despropòsits ben clamorosos
hi ha molta humitat a l'ambient, i mosquits; et mous una mica i ja tens el cos amarat de suors, buf!, però ara toca això, aquesta dilatació de tot
enyorem les persones que ens pertanyen, les cases on hem estat bé
els records ajuden si són prou bons, però a estones també ho fan més difícil
.
Jo ja fa temps que passo de les enquestes i els perfils...Segur que tan al SI com al No, hi ha gent de tota mena!
Ai, jo tampoc recordo cap estiu amb tanta humitat i xafogor i això que sóc fredolica, però aquest any, la calor em deixa feta una coca!
Cal aferrar-se sempre als bons records...
Petonets, Olga.
Veritats, mentides... i estadístiques. I estudis, que sovint es contradiuen i no sé qui paga. I els separats i separades? Avui dia el ventall és tan ampli que crec que els paràmetres encara serveixen per a menys, si és que mai han servit per alguna cosa.
Sabem que no tenim res més que el present, que la vida és amable a voltes però també cruel i injusta, però és tot el que tenim o ens resta. Una abraçada i a veure si baixa aquesta aclaparadora humitat, per a mi l'agost és un no-temps, al menys enmig de la vida quotidiana tot sembla tenir més pietat.
No crec que es prega mai, Olga, la vida viscuda, ni d'una pedra ni estant al costat d'un animal o planta, el problema ho va descobrir Lacan, el yin no sap el que vol o quan hi estem, creu-me, Olga, jo he tingut llargues converses amb el meu vell toca-discos, mort el diumenge passat, degut a un deute meu, ja pagat al diable. I n'he après. Que s'haguera trencat d'igual manera? La resposta és la dialèctica de la Història, la pregunta que la crea, que vol una dona?
Vicent Adsuara i Rollan
SOC VIDUA,I FAIG COSTAT A DOS ASSOCIACIONS DE VIDUES DEL MEU BARRI,UNES DE MOLT VISCUDES,O SIA VELLETES,DONES QUE VAN VIURE LA GUERRA...ESTELADES A TOTS ELS SEUS BALCONS,ALTRES MES JOVES,DEL GRUP DE DOL,DIUEN QUE NO TENEN CAP DUCTA...CONCLUCIO,CAP NI UNA...JA ES VEURA.EP¡¡¡JO SOC DEL MORRO FORT,PERO PUC ENTENDRE LES PORS.
Les enquestes l'encerten algun cop? Jo he viscut 10 anys entre 90% i el !00% d'humitat a l'Àfrica. Aquets dies me'n recordo d'aquells temps feliços. Això sí, t'havies de dutxar tres cops al dia.
Una abraçada.
Olga,
Et queda molta vida encara i tu, la vida, l'escrius.
Sobreviurem a calors denses i humitats que empastifen la pell.
Tornarà, com cada any, el setembre com un llum apagat després de l'agost rutilant.
I tornarà la pluja que, quan estem a aixopluc,és música i alimenta els sentits.
Fan riure bastant aquests perfils.
Tens raó que quedem prou bé. Per sort, perquè de feina en tenim i en tindrem ... molta.
Esperem que la xafogor i humitat vagin una mica de baixa.
Una abraçada, Olga.
I creu-me, Olga, potser seré cruel amb el que et diré, però tu aspires a la consciència, les vídues retrauen sempre als seus hòmens la seua mort, per haver-les deixades, tu sabràs, ho sé, donar a Vicenç el valor que té, i sabràs llegir-lo en la teua obra, un altre fill pòstum.
Vicent Adsuara i Rollan
les enquestes i les enquestes .....és curiós com segon qui encarrega i paga surt una cosa o una altra .....si fos cert ...creu-me aquests "paios" del pepe fa anys que buiden la caixa i les nostres butxaques ....
Si el temps climàtic no canvia, el nivell del mar pujarà i ens veurem una altra vegada fent vida a l'aigua.
Estimada Olga, jo sóc vídua (i sempre ho seré) d'un primer marit. I sóc independentista.
Actualment, estic casada amb un segon marit (i seguiré casada fins que la mort ens separi... o un divorci força improbable, en el nostre cas). I sóc independentista.
On quedo, a les estadístiques?
I ara he barrejat, com és habitual en mi, "xurras con merinas".
Per una altra banda, tot allò que vaig viure amb el primer marit, continuarà sent alhora un gran consol, que queda en el record, i una gran pena, que és permanent i sempre ho serà. I tot allò que he viscut i el que em quedi per viure amb el segon marit, és un gran consol, el del present que ajuda a viure i el desig que la gran pena trigui molt a arribar, però conscient que un dia arribarà, per l'un o per l'altre.
Filosofia de "tot a cent"!
Es fa molt difícil, Olga, perdre una meitat de la vida. Però no impossible.
Una abraçada ben forta. I tota l'energia positiva que et pugui arribar de "mar a mar". (Que no deixa de ser el mateix mar)
Sempre fa molta xafogor per l'onze de setembre, a les manifestacions, m'hi has fet pensar. Aquest any no deurà ser diferent. Per lluir s'ha de patir. La xafogor que ens arriba de l'estat espanyol és aclaparadora.
Jo crec que sí, que un considerable nombre de vídues tenen el temor de perdre la paga de viduïtat i la seguretat que els representa per a la seva minsa economia; el que no són pessetes són punyetes, diu la gent gran, i jo que treballo precisament en una regidoria de gent gran em trobo molt sovint amb comentaris d'aquesta mena... Puc comprendre molt bé el seu punt de vista.
Sembla que novament respirem, que l'estiu ha fet un tomb, que aquest infern que s'ha fet etern va marxant cap a altres contrades... Ha estat molt difícil superar tanta calor!
Una abraçada, estimada poeta!
Es diu que el referèndum per a la independència d'Escòcia es va perdre 'per culpa' de la gent gran, més conservadora. Els diaris i enquestes diuen i diuen el que els sembla més adient per espantar la gent. Les pensions, totes, les ha de pagar el govern espanyol, li agradi o no li agradi, ja que els treballadors han cotitzat a Espanya. Això ja està guanyat perquè és la llei. O és que se la saltaran? Amb tot, tampoc no cal patir. Amb la independència tindrem més recursos simplement perquè administrarem els diners que es recullen dels imposts. No és el principal motiu per voler la independència, però els diners no són poca cosa.
Publica un comentari a l'entrada