NO SERÀ ELL
*
30-4-17
*
“Anant amb tu /
jo afrontaria / la mort cruel, l’eterna pau. /Oh quin consol, / quina alegria,
/ sentir el traspàs de l’agonia, / cloure els meus ulls ta mà suau. / Anant amb
tu / jo afrontaria / la mort cruel, l’eterna pau.” J. S. Bach. Ària del llibre d’Anna Magdalena Bach. És possible
que fos extreta d’una coral, ja que Bach incorporava fragments i petites peces
als àlbums d’Anna Magdalena.
L’any 10 ja vaig escriure un post
amb aquest tema.
El cinc d’abril passat vaig ser jo
qui tancava els seus ulls amb mà suau. Abril que marxa em fa saber que no serà ell
qui tanqui les meves parpelles.
*
Foto des del Balcó.
20 comentaris:
l'absència tant recent i tan tendre el dol encara....d'alguna manera o una altra potser sí que encara que hi és .....
No sabem, no, qui ens tancarà els ulls. Però tinc la impressió que a l'altra costat de la porta hi seran aquells que ens han estimat per donar-nos la mà...
Quan va morir el meu pare vaig estar convençuda (jo, que en teoria no sóc creient) que allà on anés, hi trobaria els seus pares i els germans morts... qui sap, potser va ser la seva mateixa mare qui li va fer tancar els ulls...qui sap!
HI TANCAT ELS ULLS A EL MEU HOME...
HI TANCAT ELS ULLS A LA MEVA NATALIA...
HI TANCAT ELS ULLS A EL MEU PARE...
HI TANCAT ELS ULLS A LA MEVA MARE...
TAN MA FA QUI TANQUI ELS MEUS...ELLS M'ESTAN ESPERAN.
Cert que ell ja no hi serà, Olga, però gràcies a tu, ell va poder fer realitat el missatge d'aquests bells versos de Bach... I altres mans que t'estimen et gronxaran amatent quan vagis a fer-li companyia...
Ànims, Olga, i una abraçada molt tendra!
La vida és així Olga i no ho podem triar...Ell no va tancar els teus ulls però tu vas tancar els seus i segur que alguna mà amorosa ho farà en nom seu.
Segurament aquesta imatge es devia repetir sovint!
Petonets de mitja tarda, Olga.
M'has fet pensar en el meu sogre que poca estona abans de morir, va dir que havia vingut la seva dona (que l'havia precedit en la mort) a dir-li que estigués tranquil, que tot aniria bé i que ella l'esperava. Podem pensar que somiava o que delirava o potser no. Potser l'esperava de veritat. Segurament estan junts d'una manera o altra. En aquesta eterna pau.
Tu vas tancar els seus ulls i vas complir aquest missatge en un dels dos sentits possibles.
Un bell missatge que en el seu sentit més profund ens parla d'aquesta eterna pau, que podrem compartir.
Una abraçada, Olga!
He llegit amb atenció el que escrius i el que han escrit les companyes en els comentaris, algunes de les quals t'han dit unes frases de consol molt encertades.
La darrera carícia Olga la hi vas fer tu.
Un son plàcid per a ell i una abraçada de'esperança per a tu.
Tan sols puc abraçar-te. No em venen les paraules.
Quant de sentiment tenen les teues paraules, Olga!
Una abraçada.
No sabem qui ens tancarà els ulls, uns ulls sense visió i amb les ninetes fixes en qui sap quin desconegut punt. Malgrat tenir les parpelles obertes, arriba un moment que és com si fossin closes si hem deixat de sentir i de veure-hi. Potser ens recordarà qui ens les hagi abaixat quan siguem al final del temps que haurem passat aquí.
La mort, Olga, no és gèlida ni cruel, és molt plaent, t'ho dic jo, que ho sé. I com la vida que has viscut amb qui has estimat de veres una eternitat, tornarà i tornareu, no serà ell qui en aquesta vida et tanque els ulls, però t'escoltarà durant tota l'eternitat, tu l'has triat, Olga, tu l'has triat, res del que ha estat sempre roman, ell sap de tu coses que només la vida i ell guardaran.
Digues, què és el que existeix, fins i tot el que és no-res? Allò sempre roman.
Una abraçada i un prec per tu Catalunya i la Humanitat. I tu diràs: _Pobre home Sento, un benintencionat, jo et diré: _Jo sé molt, Olga, i només puc dir-te: _Creu-me, humilment t'ho pregue.
Vicent Adsuara i Rollan
La mort es va separar, peró la seva dona sempré va estar al seu costat per tot i ara voste te les mijor paraules amb estimació. Vicencs sempré amb el cor de tothom que li va coneicer. Una abraçada Olga i fins aviat
Pense que ell ha estat afortunat de tenir-te al costat en els darrers moments.
Impressiona, el que expliques.
M. Teresa Mas ha dit....La mort arriba de vegades de manera inesperada; però, tu Olga has tingut la sort d'estar sempre al seu costat i ell va tenir la sort de poder gaudir de la teva companyia i la vostra estimació sempre va estar present en les vostres vides. Ànims, Olga.
Tu saps el que penso de la vida després de la mort i de les reencarnacions, Olga. Pots estar segura que l'estimació d'en Vicenç perdura i perdurarà. Durant un temps notaras la seva presència amorosa i la seva ànima protectora, és normal.
Una abraçada,
Jacqueline
La teva força està, per sempre, en saber el que heu tingut.
Entre la seva sort que fossis tu qui li tanquessis els ulls i la teva dissort que no te'ls pugui tancar ell, Olga, penso que hi has de trobar consol: has fet el darrer acte d'amor cap el Vicenç, i ell des d'allà on és ho sap, ho agraeix i vetlla per tu. No és poc tenir una ànima, que saps que t'estima, en un estadi superior.
Una abraçada!
M'afegeixo a les paraules d'ànim. Ell sempre viurà al teu cor.
Publica un comentari a l'entrada