NADAL AMB
LLUENTONS
*
3-12-16
*
Bing Crosby
m’acompanya amb tres cançons estimades: “Nadal blanc”, “Cançó de bressol de
Killarney” i “Silver bells”. Veu profunda i acariciadora. Temps calmat que em permet
veure imatges: les d’abans i les d’ara; les de més endavant em són difícils de
predir, però la meva imaginació crea una continuïtat que em fa seguir. I em
deixo enganyar.
Des de nena que dibuixo felicitacions,
a vegades sobre fulles seques, quan era petita. Les preparo a l’estiu, com fan
els torroners que vendran les llaminadures per Nadal. És per això que la cançó
d’Irving Berlin interpretada per Crosby no em resulta nostàlgica sinó present i
la voldria llargament futura.
Parlem de Nadal i surten les
controvèrsies: consumisme; cal passar d’això; temps edulcorat; enganys. En
canvi n’hi ha que hi veiem trobades i converses disteses, potser les úniques
fora de la pressa de tot l’any; llums suaus i ulls acariciadors. Els joves no
s’adonen que els vells necessitem carícies... i la conversa amable n’és una.
Demà és santa Bàrbara. Com que era
patrona de tronades, artilleries i coses sonores, tant el meu avi com el meu pare, que treballaven a
Explosius, la celebraven molt, amb dinars festius, amics i cants a les postres.
M’agradava i ara la recordo.
Per no perdre les musiques, que no
són el mateix que les músiques, aquest any he retallat cantores, les he guarnit
amb brillantets de vidre dels que venen els xinesos, i fan força goig. Cantem,
doncs, perquè diuen que el món s’acaba. I les pensions. Potser demà no podrem
ni comprar els lluentons als xinesos.
*
17 comentaris:
Trons i estrèpits. I dites populars: Només recordem santa Bàrbara quan trona.
Pera mi Nadal té dues cares. les dues positives. D'un costat, el que dius. Moments de tendressa, de tranquilitat, de retrobament... L'altre, per a mi molt important, el de un Nen que neix en un estable. Un Nen que neix abandonat, perseguit. El Nen que neix cada dia en les refugiats, els que han de fugir, els que tenen gana. Una cara no ha de fer oblidar l'altra. Una abraçada.
Apa, doncs ja tens les felicitacions de Nadal... esperem moltes carícies de converses, doncs Olga, vells, grans i joves, que això tots ho necessitem.
Olga coincidim en dues qüestions del nadal. He estat molt temps de director de col·legi i equip directiu i sempre s'esperava la meva felictación pròpia, feta per mi i l'altra part és que el Nadal és temps de trobades i converses emocionades, de petons perduts i de paraules amoroses. Tot sigui per començar una any amb un millor sabor de boc
Quan encenen el llums de Nadal dels carrers, molts pensen que és una exageració, una despesa innecessària. Però l'endemà de reis, quan els apaguen, els troben a faltar.
El Nadal és sobretot per als infants. I també per als avis, que recorden la infantesa. I els que hi ha entremig... van fent.
Esperemos, Olga, que el món no s'acabe, som alguns encara els que no hem perdut el trellat.
I resem i encara preguem al nostre déu, en el meu cas a Déu.
Una forta abraçada prenadalenca, Olga.
Vicent
Continuo sense poder accedir als comentaris de segons quins blogs, perquè en demanar "respon com a" surt un full en blanc i cap més possibilitat de resposta. M'excuso amb els amigs blogaires.
Per ara no conec ningú que sàpiga de què va.
Has de posar, Olga, com a "el teu nom", que eixirà i (Google), pitxar eixa pestanya i ja públiques i sinó pública amb la pestanya d'anònims.
Vicent
Sembla que si no ets feliç almenys ho has de fer veure, sobretot per Nadal. Però a base de fer-ho veure pots acabar sent-ho.
El Nadal, actualment, només sembla il·lusionant per als infants i les ments verges. Potser per això hem d'intentar fer l'esforç de mirar-lo amb els ulls de l'infant que vam ser un dia, per tal de trobar-hi algun sentit... Estic força d'acord amb aquest comentari de l'Helena; sé força de què va el tema...
Aquest any serà un Nadal estrany a casa. El tercer Nadal estrany, cada un amb una estranyesa diferent. Però si se'm permet desitjar, jo voldria un Nadal d'aquests que parles en el primer paràgraf, Olga. Sense sorolls, sense consum, sense enganys. I amb companyia.
Sisplau,sisplau, que em deixin cobrr uns quants anys la pensió que em toca per haver treballat 43 anys!!!! sisplau!
Jo també voldria un Nadal tranquil, però em temo que serà força sorollós... amb vuit néts, ves comptant! :D
Això que et diu Vicent Llèmena és veritat. A mi m'ha passat alguna vegada, i llvors ho faig com Anónimo, i signo el comentari.
pocs plaers com la conversa que mantenen dues persones que volen parlar i escoltar-se mútuament, sense preses, -tot i anant a poc a poc, amb la calma, passa que el temps passa ràpid: massa!, però aquí queda com un ben fet i fins la propera
i tots ho celebrem si és així, perquè no és potestat d'una edat: tothom necessita carícies: bona companyia, enraonar, riure, cantar, compartir
el Nadal, com a mínim i quasi per força, ens fa reflexionar
Nadal, les seves festes, motius d'oscil.lacions del cor.
A desgrat de totes les coses dolentes que ens puguin venir, sempre ens quedarà l'alegria. Bones festes!
I Bon Nadal admirada Olga!
Publica un comentari a l'entrada