“DANZA DE LA
MOZA DONOSA”
*
16-12-16
*
Ahir em vaig
adormir amb la música de la mossa “donosa” al cap. Mossa que va inspirar una
preciosa dansa argentina d’Alberto Ginastera (Buenos Aires 1916-Ginebra
1983). Dansa que primer presenta un aire
suaument enyorat, com aquell qui arriba amb una pregunta als ulls; i que
després s’enfila, es confia i diu al vent una veritat joiosa per tornar de seguida a la realitat
del mig somriure amable.
Gairebé sempre m’adormo dient-me
música. Dient-la, perquè em canto les notes i no les lletres; si m’equivoco, hi
torno fins que surt correcta. De dia no em poso música: la toco jo. La que vaig
trobant pel camí que he fet amb els anys: des dels vells himnes clamorosos fins
el delicat “Je te veux”, de Satie. Amb aquest sistema he recuperat molta música
i em resulta més fàcil reproduir-la al piano. Piano i ordenador, teclats i
cervell. Ara treballo poques vegades sobre partitura, perquè la falta
d’entrenament no em permetria interpretar amb facilitat: m’he passat a do
major, reprodueixo i omplo el teclat lliurement. Potser és el que en diuen
tocar d’oïdes, no ho sé. ¿Pecat musical? Tampoc ho sé. Però aquesta nit
m’adormia amb la “Danza de la moza donosa” i ara l’aniré a tocar, però abans us
ho volia dir.
*
Fotos:
1-Internet. 2-Ricard Leor
19 comentaris:
Bons arpegis Olga.
Tens una gran sort de comptar amb aquest mitjà d'expressió, molta gent de la meva generació som encara analfabets musicals o gairebé...
Sí! Quina sort, Olga! Com m'agradaria sentir-te!!!
Bona interpretació!!!
Jo no diria que sóc analfabeta musical, com diu la Júlia, pel fet de no saber llegir solfeig. Em resulta més ajustat a la veritat dir que no tinc formació musical com no la tinc tampoc d'enginyeria o dret. La majoria de gent que estimem la música, anem a òperes i concerts, n'escoltem a casa, no tenim formació musical però ves per on la sensibilitat ens permet reconèixer els bons compositors i els seus intèrprets.L'acte artístic comença amb la creació d'una obra, la seva realització i, al final, el reconeixement que aquesta rep a través del públic, de la gent i, com a fet artístic, no es compleix fins aquest moment ja que res faríem de Satie si ningú hagués tocat les seves partitures davant d'un altra.I així en totes les disciplines artístiques.
A mi m'agradaria que la fotografia que has posat on se't veu "Gran Dama del piano", sonés. "Je te veux" és un vals deliciós...
Aquests pecats deuen ser de bon escoltar.
Bones festes, Olga.
Oh, com m'agradaria escoltar-te mentre toques la "Danza de la Moza Donosa"...
No sé si en aquesta fot estàs tocant la "Danza de la Moza", però jo et veig molt desperta, segur que avuila tornes a somniar...
Bona nit Olga.
Ai, ai, volia dir "foto" i " avui la"...aquestes lletres tan xiques!!! Ara tinc una bona excusa.
Jo cada dia toco una estoneta. Sort que no m'escolta ningú! Una abraçada.
Ahir vaig estar en un recital de poesia d'un poeta valencià, Carlos Marzal, acompanyat per un pianista. Què bones lligues feien les paraules i els sons agradables quan es reunien en l'espai de la sala.
Al veure't al piano penso en quantes paraules hauran estat música i quantes notes s'hauran fet paraules.
la poesia va néixer cantant paraules, oi?
canta i toca el piano: nosaltres escoltarem
sempre
.
Gràcies, Olga, per confiar en nosaltres i dir-te que jo estic escoltant ara la simfonia de nou món, i que també m'agrada Satie, una abraçada i Bon Nadal, Olga.
sana enveja et tinc a mi que m'hauria agradat saber música i saber tocar el piano ....quin gran exercici per la ment , els dits i l'ànima!
Si tanque els ulls, fins i tot puc escoltar la música.
Gràcies.
Diuen que tinc bona veu, però sóc negada per la música. Per això em deu costar de ser massa lírica quan escric. Cadascú per on l'enfila...
He escoltat la "Danza de la moza donosa", és molt subtil i delicada, no la coneixia.
Et veig en forma, Olga. I envejo una miqueta els teus dits musicals i... Va, no fem confessions en aquestes hores de la matinada.
Les persones que teniu coneixements musicals esteu un esglaó per damunt de la resta de persones que no sabem solfeig. Es veu que la música aconsegueix estructurar el cervell de les persones de forma diferent, i era per això que forma part de l'ensenyament general des d'èpoques pretèrites.
He buscat aquesta dansa que comentes, que no la coneixia i l'he escoltat , tal com dius, és molt bonica. M'agradaria sentir-te-la tocar a tu!
Jo crec que tens una memòria prodigiosa per a la música i que per això ja no necessites les partitures. Com m'agradaria escoltar-te al piano...!
Publica un comentari a l'entrada