Feliç de retrobar-te, Olga, i recorda el que ja saps en el silenci de l'amor, de la inconsciència, que "lallengua" i el Pare en el nostre cas van contradictoris.
"Abraceu qualsevol fe, sempre he advocat per això, però tingueu un respir, rebel·leu-vos-en, doncs és tan necessari rebel·lar-se com seguir vius".
2 comentaris:
A mi també m'agrada molt "el riu festeja la pedra" i que ens facis viure la muntanya, amb tota aquesta vegetació encesa que tan bé ens expliques.
Gràcies pel poema i per acostar-te fins aquí. Que tingueu molt bona estada a Mont-ral. Gaudint de la tranquil·litat i de la natura.
Una abraçada estiuenca, Olga!
Feliç de retrobar-te, Olga, i recorda el que ja saps en el silenci de l'amor, de la inconsciència, que "lallengua" i el Pare en el nostre cas van contradictoris.
"Abraceu qualsevol fe, sempre he advocat per això, però tingueu un respir, rebel·leu-vos-en, doncs és tan necessari rebel·lar-se com seguir vius".
Si et serveix ací t'ho deixe.
Vicent
Publica un comentari a l'entrada