PERSPECTIVA AÈRIA/INTERIOR
*
14-11-15
*
Com que som al mes de les
ànimes, gairebé escric com una animeta. Mig mes, ja.
He tornat de l’hospital per un ingrés d’urgència. Greu. 6 dies
a la planta tranquil·la amb personal eficacíssim de què disposa el departament
d’Hematologia de Joan XXIII.
Amb els dits de la mà dreta enganxats amb esparadrap, perquè
les meves venes fetes pols ja no aguanten més punxades i les infermeres
imaginatives han de fer el que poden, he escrit algunes coses que potser aniré
passant al blog. Ara toca cirurgia toràcica per implantar-me un port-a-cath, o
catèter, o no em passarà la químio.
Marededéusenyor, que deia en Higgins.
Una de les coses que he escrit és sobre la perspectiva aèria en la pintura, a
partir d’una escena del meu estimat Nicolas Maes (1634-1693). Em fascinen els
holandesos dels s. XVII-XVIII i, sobretot, els interioristes. Per alguna cosa
en diuen Segle d’Or.
Cadascú titula com vol aquest quadre. Però porta més informació
i perspectiva que molts altres paisatgistes i simbolistes. Ja en parlaré.
Que estigueu bonets tots.
*
19 comentaris:
Molta sort en la cirurgia que dius que t'espera Olga.
Esperem els escrits que has fet i que has anunciat que aniràs publicant al blog.
No coneixia el quadre que publiques. M'he fixat en l'ungla que clava el gat a les estovalles per reclamar el seu dinar.
Han passat 400 anys i els personatges segueixen actuant igual. La gent resant per a que no els falti el pa, i els animals... també.
Un posar les mans en oració, com al quadre, és la millor manera de desfer-se'n de dimoniets que volen fastiguejar-nos, ah! i fer un xicotet pacte amb ells, si vosaltres no vos hi fiqueu amb mi, yo o tu, en aquest cas, no m'hi fique amb vosaltres.
;-) Tot marxarà bé, Olga.
Vicent
QUIN PENSAMENT MES ESPECIAL¡¡¡,APA AMUNT EL CORT,QUE ELS METGES SON ELS GRANS MAGS DEL NOSTRE TEMP I FARAN UN TRUC MAGNIFIC AMB LES TEVES VENES.
Estimada padrina,
Els meus gats també demanen almoina. Una mica de pa, un fregament de cap, un saber que hi som però no gaire lluny. Cal ser agraïts...encara que siguin per unes sopes amb all.
Els metges saben fer bé les coses. La mare pateix del mateix que tu, les venes semblen un somni en un cos. Tingues fe, la medicina ha avançat molt.
T'abraço ben fort pensant en tornar-te a veure aviat.
Montse
Estimada Olga, endavant les atxes! El catèter complirà molt bé la seva funció de fer de vena, ja ho veuràs. I amb els dits sense esparadraps podràs escriure amb més comoditat.
Ànims, poeta, que estàs en bones mans! Una gran abraçada!
Aquesta confiança que ens fas sentir amb els teus metges i infermeres és una molt bona cosa... Perquè quan som a les seves mans ens sentim indefensos. Et desitjo molta sort, Olga i confiança en tot aquest procés de curació.
Una abraçada.
Si que és bonic el quadre, a mi em transmet moltes coses...
Espero que aquest mal tràngol s'acabi aviat i bé... Que t'ajudin a passar-lo les bones paraules que et dediquem, que siguin com un bàlsam...
Petonets d'ànims Olga.
Fas be de confiar en les infermeres i els metges. A hematologia portava, quan residia a Cambrils, un vellet i l'atenien molt bé. Ànims. Una abraçada molt forta.
Que vagin molt bé els tractaments, Olga. Ànims i força! Aviat estaràs millor.
Admiro el teu bon humor, no tothom es pren les coses d'aquesta manera.
abraçades i petons estimada!!! jo també vaig sovint de ùregencies a ùrgencies i apa tiro perquè em toca !!!
Llegeixo els comentaris que precedeixen aquest. Són per donar-te ànims, per fer-te companyia, per mostrar-te afecte... M'hi afegeixo de tot cor (amb una oració abans d'anar a dormir). Abraçades.
espero que et refacis i que el catèter el posin ben posat i amb cura ....i que la cura faci l'efecte desitjat ......a més esperem els apunts al blog sigui sobre pintura o el que sigui
amunt les atxes!
Em saben molt greu els teus problemes, Ja deia jo que tants dies sense publicar... Et dedico la sonata composta pel meu nét Roc (llegeix el bloc de dimecres poassat). Espero que t'agradi, a tu tan sensible a la música. Una abraçada fluixeta però molt calurosa.
jo et dedico tots els bons pensaments que tinc entre les estones d'escriptura i l'espera
t'imagino imaginant
;)
La nostra escriptora de referència mostra un gran estat d'ànim, malgrat la situació de malaltia transitòria. I, en la mesura de les nostres possibilitats, li enviem un bon feix d'ànims més. I una abraçada tardoral!
Fes-me a mi també un record que et vull fer companyia. Ja m'estranyava tants dies sense llegir-te. Ara ja t'han posat bé perquè et vagis curant.
Si ho creus oportú serà estupend que ens deixis fer un tastet de la teva obra d'hospital. Valenta!
M'alegra que ja estigues millor i m'entristeix que hages d'haver passat per aquest mal tràngol. Esperem que les coses vagen a millor. Ànim!
No estàs sola estimada Olga.
T'estimem, et posem espelmes per enviar-te llum i ànims i desitgem que t'arribin :-)
Com ho diu la Maria Dolors Giral, una "abraçada fluixeta però calurosa" de les noies Ex-libris de Sabadell
Jacqueline
Publica un comentari a l'entrada