LA MARE
*
20.11.15
*
Una altra jaieta estimada. La
mare de Rembrandt (Leiden 1606-Amsterdam1669). Li van dir el pintor de la llum,
i els seus quadres mantenien la tenebra, penombra, mitja llum, nit tancada,
però en efecte, la llum hi descendeix, o potser emana dels mateixos cossos i
objectes que retrata. La podem veure a la preciosa capellina que cobreix el cap
de la dona, als plecs del ric mantó de
vellut granat que l’abriga i a la pàgina que llegeix.
El confort dels holandesos benestants, que llegien amb atenció
les revistes i diaris enquadernats. Aquesta mare sembla acariciar la pàgina amb
la mà i té tota l’atenció posada a l’article, la cara en penombra i la llum
filtrada d’una finestra alta.
A l’inrevés de l'entorn que acompanya la jaieta que resa les seves oracions abans de
sopar (post anterior), aquí no podríem extreure cap informació del mobiliari que
sosté la protagonista i el llibre, volum que deu pesar, segons la seva forma
indica. Ni dels objectes que l’envolten: cortines, paret, estris. ¿En tenim
prou amb la seva afecció a la lectura? Sense ulleres, inclinada, la intenció de
Rembrandt, segons la figura tractada, era transmetre l’amor per una mare que
segurament havia estimat molt el seu fill. El pintor, en el quadre, corresponia
aquell afecte.
Continuaré parlant dels holandesos entre entrada i sortida de
l’hospital.
Bons dies tingueu tots.
*
18 comentaris:
Olga, quina sort que ens interpretes tan bé els quadres.
Ahir dijous 19, a la Biblioteca del Vapor Vell de Sants vàrem escoltar poemes teus dits per 4 dones que estimen molt la teva obra.
També ens van fer 5 cèntims de la teva biografia i van llegir la carta que vas enviar a una d'elles, escrita expressament per a aquest acte.
N'hi haurà més.
Entre entrada i sortida de l'Hospital, cada dia una mica més de salut.
Olga, m'has fet pensar amb "La mare de Whistler"que sortia en una pel·lícula de Mr. Bean. Whistler era molt posterior, però parlar de la mare, sigui quin sigui el mitjà artístic és una cosa que no passa de moda.
Catèter i quimio. Tot anirà bé, ja ho veuràs. La inspiració i la creativitat hi ajudarà molt. Una abraçada, Olga.
A MI HAN FA REVIURE...ELS CANALS...POCA LLUM...CASES OBERTES AL CARRER...UNA DONA SAVIA...CERCA UNA VIDA QUE LA FAGI SOMIAR?...O UN APROPAMENT A DEU?...MAGICA HOLANDA¡¡¡.
Entre entrada i sortida,
el meu agraïment per poder-te llegir,
Olga.
La pintura holandesa m'agrada més que l'espanyola, que ho és festiva i torera, o és dramàtica i negra. La pintura holandesa té aquest aire de vida feinera per una banda, i de vida interior per l'altra. M'hi identifico plenament.
Ja sé que miro el mateix quadre, però me'l miro amb uns altres ulls després de llegir-te. Com si l'haguessis agafat amb les mans i me l'haguessis apropat fins a una distància còmoda, des d'on el puc veure i gaudir molt millor. La màgia de les paraules, Olga, de les teves especialment.
Una abraçada.
Una àvia encisadora. Contenta de veure't per aquí, endavant.
em fa emocionar, aquesta predisposició a tenir la mirada sempre amorosida;
i les paraules a punt,
i els sentiments nobles
.
Gràcies, Olga, per haver-me explicat aquest quadre i haver-me permés, així, trobar-hi la bellesa que potser jo sola no hauria sabut veure.
Amb els millors desigs en aquests moments d'entrades i sortides, una forta abraçada!
Un quadre on la mare n'és la protagonista, aquesta no podia pas estar en penombra, per això la llum l'envolta...Per com agafa el llibre sembla que no és massa lleuger, però suposo que estaven condicionats pels materials...
Olga que vagin minvant les entrades i sortides de l'hospital, perquè els dies de fred que s'apropen, et puguis arraulir a casa, a l'escalf de la llar...
Petonets.
Em crida l'atenció el titol: La mare. No surt cap fill, ni cap feina de les que atribuim a les mares. Una dona que llegeix. Poder ens vol mostrar la profunditat dels sentiments de les mares.
Espero que tot et vagi bé. Una abraçada.
Jo, que vaig per lliure, he pensat en un llibret, de la col·lecció "A poc a poc", amb què ensenyava a llegir els meus "pàrvuls", fa taaaants anys!
"Ara no plou"
no plou
Pep, Pere, Maria!
ara no plou
mireu, mireu el sol a la paret
mireu el sol a la barana
el sol a la cadira
el sol al diari
el sol a les tisores
el sol a la cara d'en Pep
a la cara d'en Pere
a la cara de la... Maria!
si plou, el sol plora
però, i ara?
ara...
Ara veig el sol en les paraules de l'Olga!
L'amor d'una mare, un amor molest, però el més veraç de tots, és incondicional? Sembla que sí, a l'igual que un bon marit estima la seua dona fins la mort, una mare al seu fill.
Misteris de la natura o podríem dir de la realitat?
Una abraçada, Olga, bon anàlisi del quadre, m'ha fet pensar en ma mare i en l'amor que ella sent per mi i que és la meua obligació que jo transllade a tot el que em toca o em veu.
Vicent
Quan estudiava història de l'art ens van dir que el retrat d'una persona llegint era senyal de la seva dignitat. Per això allò més il·luminat és el llibre.
Em passa com gairebé a tots els altres. Explicat per tu la llum del quadre corre com si fos vida.
Que la llum et segueixi il·luminant.
Una amiga de les meves ties deia que les dones es poden classificar en dones de ploma o dones d'agulla. Una definició ben entenedora, encara que la nostra generació tingui encara molt de les dues i ens calgui l'agulla, a vegades, per punxar i haguem d'agafar ben fort la ploma perquè ens la respectin. Quin goig poder ser retratada i recordada com la de Rembrandt.
http://www.llegirencasdincendi.es/2015/11/olga-xirinacs-literatura-i-oblit/
En aquest quadre el protagonisme és per la lectura, un hàbit que per part d'una dona gran resulta més evident. Salut!, Olga.
Publica un comentari a l'entrada