LA VIDA DEMANA
ESPAI
*
7-9-15
*
La vida sempre
demana espai, encara que sigui petit.
Així l’herba
menuda creix entre les rajoles o les llambordes de la ciutat.
Un estol de
pardals busca menjar als parterres i una tórtora intenta beure aigua de la
basseta però té el coll curt i no hi arriba.
Una finestreta
s’obre espai entre construccions de segles.
Dues torretes
florides animen l’aridesa de les pedres.
Entre, sota i
sobre dels arcs medievals tapiats, aneu a saber quantes formes de vida s’hi han
refugiat, en el temps.
Són els porxos
del Carrer de la Merceria, i la finestreta és sobre les escales de la catedral.
Les escales on va morir tanta gent a la guerra de la Independència. ¿Per
quantes i per quines independències hem de morir?
Jo només demano
vida.
*
Foto Vicenç
Roca.
19 comentaris:
La vida sempre demana espai... Com més en té més n'ocupa. La vida s'escampa mentre la deixen.
La mort sempre és trista, sovretot si és violenta. Tant de bo ja no s hagués de morir mai més per defensar les llibertats... Però en el món sencer encara hi ha moltes guerres. Sempre injustes.
Em quedo amb la teva descripció de la finestra i la vida que conté. Bonica!
Em faig sovint reflexions semblants quan m'adono de com tot es refà i torna a néixer, la mort també és part de la vida, però no és fàcil haver-ho de reconèixer.
Olga, la teva petició de demanar "només" vida també la comparteixo.
Demano "molt".
recolzo la petició de 'jo només demano vida',
vida digna per a tothom, un dret fonamental de les persones;
i amb la vida, les mans lliures
.
Els blogs també demanen espai!
Jo també demane vida encara que haja d'aprofitar petites escletxes.
Demanem vida! i si no ens la donen, fiquem-nos per les escletxes i prenguem-nos-la!
Doncs li hem de fer cas, ja que en un raconet, per petit que sigui, sempre en podem trobar de vida...Ja sé que la mort forma part de la vida, però penso que no hem de morir per cap independència...
Petonets, Olga.
Preciosa fotografia i magnífic comentari (com sempre)
T'estimem Olga i t'enviem llum, molta llum i vida.
Jacqueline
Sobre un equip de futbol es pot pensar que és un equip guanyador o el nostre equip, tot és qüestió de com ho veiem, tot demana espai, però i si ho mirem com "s'eixampla la vida". No és que tot siga com ho veiem si no que la realitat, malgrat tot la fem nosaltres, és el gran secret de l'existència, però només si posem la vista en un eix. Jo et desitge si més no vint o vint-i-cinc anys de vida, si els déus o Déu volen els tindràs, tu has de fer encara moltes coses, i bones, per a tu i per al teu poble, així ho t'ho desitge, Déu em senta!
Vicent
I jo t'acompanyo en demanar-la.
Mentre que hi hagi capacitat per admirar la vida i la bellesa que en dimana hi haurà vida.
Estimada: vida no són anys, em sembla, sinó intensitat en viure l'experiència. Ser sensible a la bellesa manifestada en coses grans, però també en coses petites, és vida perquè és intensa.
Vida sí, Olga, però si pot ser de qualitat, en condicions ben dignes. Si no és així, no val la pena col·leccionar anys carregats de vacuïtat...
Tots hem de buscar aquest espai. Bon diumenge.
Tots hem de buscar aquest espai. Bon diumenge.
Tots hem de buscar aquest espai. Bon diumenge.
Publica un comentari a l'entrada