TRESORETS DE
DIUMENGE
*
15-3-15
*
Mig mes de març.
Airet de quaresma i prediccions de calor africana (ja tirem cap al sud en
comptes de cap al nord, mal senyal). La Part Alta sempre ofereix plaer a la
mirada que el busca. La finestreta alegre l’he capturada en ple barri jueu,
carrer d’en Talavera, 3.
La dama ben plantada és d’una pintura
d’Andrea del Sarto (Florència 1486-1531). L’he volguda abstreure de la
composició general, que és el naixement de la Mare de Déu. La mare, Anna, seu
al llit. Davant hi ha aquesta dona que porta una safata. Són vuit dones que
atenen la partera, dos homes en molt últim terme i uns angelets que
papallonegen pel voltant. La dona ens mira com si digués: ¿què hi veniu a
tafanejar, aquí? I és clar, que tafanegem, si aquests pintors ofereixen tants
detalls d’interès... fins i tot en primer terme les sabatilles d’Anna, ben col·locades. Però la dama de la
safata té el posat sever. Sever i jo diria que modern per ser del temps de del
Sarto (el fill del sastre, vol dir). Ja donava aire a les seves composicions,
llibertat de color, volada. A mi, aquesta dona em recorda alguna encarregada de
serveis socials, o una governanta de casa bona, sempre amb posat desconfiat.
Avui he comprat dos volums més
d’aquesta vella col·lecció
que és la Pinacoteca de los Genios: del Sarto i Sisley. En vaig comprant des de
temps immemorial, i totes fan la mateixa olor de resclosit, les venguin en
llibreria o a l’aire lliure, com en el mercadet del Pla de la Catedral, aquí.
Són molt útils perquè porten les biografies, la crítica i la valoració en el
temps actual. A aquesta dama li convindria sortir una mica a la finestra
florida i potser es tornaria més amable amb els que la mirem.
*
10 comentaris:
Olga, m'imagino la dama guaitant per la finestreta alegre. Em sembla que abans de tornar-se amable, es pansirien les flors. Hi ha rictus inequívocs i aquest n'és un.
Una amiga teva, sense rictus, eh?, ha començat a classe.
Jo recorde, quan encara llegia un llibre per mes, no és que ara no ho faça, però ja em costa més per l'edat, que olorava els llibres en comprar-los i em duien al seu món, m'imaginava la França de Madame Bovary o la de Roquentin de la Nausée, era tota una experiència que no m'ho donava ni la muntanya amb tots els seus olors.
La vida presa amb més joia ens fa tenir una cara més distesa, és cert i, la lectura ajuda.
Vicent
Tant de bo, que quan ens arribi "la caloreta" del sud siga ben parlada, ortogràfica, culta i endreçaeta.
És cert que els llibres tenen la seva olor. De resclosit antic, o de tinta fresca. De tapes velles o de tapes noves, brillants, amb olor de cola i de cuixé.
Diuen que el futur és el llibre electrònic. De què fan olor les gigues?
De ben segur que les flors de plàstic mai faran ni el goig ni l'olor com sí fan les que apareixen a la jardinera de la teva fotografia
Conec aquesta pintura del Sarto, i conec Sisley... Com a tu m'agrada la pintura descriptiva, hi trobo tants arguments. També m'agraden pintures abstractes, aleshores hi poso una altra mena d'imaginació!
Aquestes floretes de la finestra només de mirar-les ens fan reviscolar.
M'encanta aquesta finestreta amb la jardinera i les flors...Amb poca cosa es pot crear molt bellesa!
Per fi fa el temps que toca, ja ens tocarà queixar-nos de la calor.
Petonets Olga.
la dona de la safata és art i part, i encara desconfia?! o potser per això mateix, perquè té coneixement de causa; ai, quin malviure...
en fi, posem flors i omplim de colors vius les finestres, gaudim dels jardins de la poesia, això sí que val la pena
.
És impossible no aturar-se una estona en aquesta entrada amb una fotografia tan plena de vida.
Una finestra per contemplar amb amabilitat les idus de març.
Que la primavera ja truca als seus finestrons!
Em quedo amb la fotografia de la finestra. Preciosa!, i també amb les prediccions de pluja que tenim pels propers dies.
Salut i paraigües.
Publica un comentari a l'entrada