PAS DE PRIMAVERA
*
23-3-15
*
Pas alegre,
sabatilla airosa nova de trinca, feliç d’aixafar els millors espinacs i les
ufanes roses amb plena consciència, així és el nostre pas sobre aquesta
primavera. Aquesta i moltes d’altres, però ara som en aquest moment precís.
M’ha agradat llegir el periodista
Carles Ribera, al Punt/Avui, quan parla del santoral. Diu que el tenim atapeït
de sants i santes que més no n’hi cabrien. I és veritat, perquè ja he dit alguna vegada que tinc al faristol el Calendari dels Pagesos per saber sants,
llunes, collites i altres amenitats. Ningú com el pagès per lligar la terra i
el cel.
Alhora fa notar que, en el frenesí per
omplir els dies, ja en tenim de sobrers i amb escreix: dies de l’aigua, del
càncer, de les síndromes diverses, del pare, de la mare, dels donants, i ens
informa que a més del dia de la poesia, l’entrada de la primavera va ser també
el dia de la felicitat. Gràcies, Carles.
Em pregunto si fan un nou calendari
laic i si em cabrà al faristol. No abandonaré sant Càndid, ni Melitó, ni Medir.
Només vull veure si el sant del dia lliga amb la dedicatòria laica i fer alguna
composició nova, algun poemet d’aquells de circumstàncies per poder omplir un
post.
*
Collage d’OX
9 comentaris:
No sóc gaire antic en el món dels blogs. Deu existir el dia del blogaire?
Si sobreviu a tants canvis tecnològics, potser al calendari del pagès o a l'Almanac del Cordill el podrien incloure.
Això de dedicar un dia a la dona, al càncer o a qualsevol altra cosa no és més que un clar símptoma de les mancances que tenen els referents. El dia que no calgui dedicar un dia a la dona serà perquè ja s'haurà aconseguit la igualdad.
No haurien d'existir dies per a les mancances perquè, si els humans fóssem com hauríem de ser, no n'hi hauria d'haver, de mancances. Dies de la poesia, de l'estiu que arriba o de la lluna que ens aguaita sí, d'aquests sí, celebracions positives, i tampoc no massa, sense exagerar que les exageracions cansen...
Penso que tots els dies haurien de ser el dia de tot...
La meva primavera m'agradaria a l'inrevés: sabatilla, espinacs i rosa!!!
Gràcies per fer-me pensar en el calendari del pagès, encara no l'he comprat i tens raó ningú com el pagès, per lligar el cel i la terra.
Petonets, Olga.
Ara sortiré amb aquella dita que deia el meu pare, i que devia haver après de noi: Tots els dies són sants i bons si hom està en gràcia de Déu... És la clau: estar en estat de gràcia, o, si més no, procurar-ho...
Abraçades primaverals
M'agrada que el dia de la poesia sigui el de la felicitat, se li escau, i l'escaiença fa poesia, deia Mossèn Ballarín.
El problema sempre és l'amo, qui seria l'amo del nou calendari? qui posaria i què al nou calendari? Jo em conforme amb un amo, que en el fons ho sóc jo, ja ho sóc, del meu antic calendari, perquè nou boig?, perferisc boig conegut, perquè a més ja ho sóc jo, el vell calendari, així m'ho han educat.
Una abraçada
Vicent
Massa dies, fa que els importants perdin el sentit. Són maques, les vambes.
Una abraçada Olga, he llegit gairabé tots els etus llibres. Et segueixo des de fa anys
Publica un comentari a l'entrada