TOTS BEN PLANXATS
*
16-10-14
*
La senyora Tecla dels Set Dolors ha quedat ben planxada, a joc amb la roba de casa. Ningú, de moment,
li ha pogut canviar aquests ulls de peneta que fa, i que no se sap si adreça al
Senyor o a sa Mare, als àngels o a la divina providència, que no té cara. ¿Com
retornarem la senyora Tecla dels Set Dolors? Em dol tant, veure-la amb aquest
posat...
*
Postal-collage d’OX
10 comentaris:
Deixem que la Tecla pensi una estona.
Mentres no surt dels seus dolors, admirem aquest collage tan suggerent.
La Tecla té moltes ganes de sortir d'aquest atzucac. I se'n sortirà, no hi ha dubte! Mentrestant, com diu en Xavier, donem-li temps i deixem-la rumiar bé les seves properes actuacions: són importants!
Jo também'he confinat al racó de pensar, com la Tecla.
Segur que les tecles vibren si les toques tu. Intenta-ho amb la dels Set Dolors i serà música pels àngels.
Salut, Olga!
Ja ho diu la psicoanàlisi, són les dones, tot el que de dona hi ha en cada persona, les dones, que pateixen més de tot, totes són mares, que és com dir que el naixement és un miracle, com ja apuntava Sòcrates al banquet.
Una abraçada i dir-te que mai no podrem retornar a la joia a la Tecla, és el seu sinó, és el nostre sinó?
Vicent
Ja se sap que, per néixer, hi ha d'haver els dolors del part... La senyora Tecla els pateix, però quan vegi la criatura preciosa com un sol, somriurà!
POBRICA TECLA¡,APA NENA DEIXAT DE PUNYETES,QUE ARRIBA L'HORA DE LA GESTA,COM DEIA AN SALVAT.
Em sembla que aquests dies som molts els que tenim cara de peneta...Per què serà?
Petonets, Olga.
Jo ho trobo molt emocionant, tot plegat!
Quanta melangia, que es veu en aquests ulls!
Que comenci a espavilar, que fent cara de pena no solucionarà res. Fil a l'agulla!!
Publica un comentari a l'entrada