AL FORN
*
5-10-14
*
Als forns particulars, col·lectius i polítics aquests dies s'hi couen moltes coses substancioses. Temps de tardor calorosa i eixuta encara
(aquí), no obstant els bolets emergeixen amb generositat. No hem pogut anar al
bosc, però a casa se’n troben de ben eixerits, tret de rovellons, aquests no.
Ara bé, els altres, pobrets, en llauna al forn i polvoritzats d’herbes i bon
oli d’oliva fan una olor que enamora.
Als forns col·lectius ciutadans i nacionals la tardor els atorga una
vitalitat com mai no havíem vist ni potser veurem: decisions fermes, municipis
units que donen una gran esperança, com els alcaldes, ahir, acudint en gran
nombre a la Generalitat perquè ens representen i saben què volem. Un alcalde ha
de saber interpretar la voluntat del poble. I encara en tenim de molt tebis que
no s’adonen de la realitat que es viu.
I a les més altes instàncies, el forn treballa perquè la pasta no
s’esberli i al final de la cocció la coca, el tortell o els panellets que en
resultin ens facin la festa una mica més dolça. Les amargors que ens destinen
des de fora i des de dins, requereixen almenys una ració saborosa, amorosa i
confortable per a cos i ànima.
*
Postal collage d’OX
12 comentaris:
A l'alcalde de Lleida, per exemple, no ser ahir al Palau de la Generalitat potser li costarà el càrrec al qual s'ha agafat amb les ungles.
Us desitge sort i que, finalment, pugueu votar.
Un 96% de municipis favorables a votar és impressionant, som un país democràtic, nosaltres sí que ho som. Q passis una bona setmana
Al president de l'estat espanyol li deuen dir que treigui les ungles, i fa el paper de la trista figura, pobre.
Em pensava que lo Ros era singular. Ara veig que està tenyit :-(
petons de moniato!
Dol comprovar que alguns alcaldes del PSC són al furgó de cua de les decisions que prenen els que veritablement manen a casa seva: el PPsoE.
Se'n penediran que al seu forn s'hi coguin botiflarres.
només un afegit: ungles... i dents, que encara mosseguen.
Em fa l'efecte que tot ha d'acabar fent un pet com una aglà... no hi veig una altra sortida: tot a fer punyetes i començar de nou! (però com?)
La rebosteria és feina delicada, de molta paciència i observació en la que no s'hi valen receptes generalitxades. Pastem, pastem que no sabem si el resultat serà pasta fina superior, pastes de te o de té i no et queixis.
La veritat que amb tots els forns encesos i coents, estem "arrebolats".
En tota la vida no havia viscut una tardor com aquesta , ni havia pensat que la viuria mai! Als que formen part d'aquest tant per cent d'ajuntaments tan poc democràtics, els hauria de caure la cara de vergonya...Em sembla que per desgràcia, on visc n'és un d'ells! Si volen, encara tenen temps de canviar d'opinió...
Petonets, Olga.
97 percent de municipis partidaris del dret a decidir. És màgic!
Com ho resoldrà en Rajoy i amiguets.
Un petó, Olga.
Tenim un bon any de bolets i esperem que tots siguin de bona mena.
Publica un comentari a l'entrada