SILENCI DE
SETEMBRE
*
1.9.14
*
Primer dia de setembre,
soledat i silenci a muntanya. Sempre he esperat setembre amb certa complaença i
per motius variats. Però ara que els motius s’esvaeixen amb el temps, em fa por
decantar-me a nostàlgies perquè el futur em remet al collage que he posat i que
en certa manera em defineix: sempre esperant una conversa que no arriba. Una
comunicació que no es produirà. Unes frases que no es diran.
¿Que no tens prou paraules, prou
llibres, prou amics, Olga? És cert i seria la primera reflexió. No obstant, ara
es fa el silenci a muntanya, han marxat els amics, han tancat les cases i fins
i tot, temporalment, fa vacances el forn de les manyagues magdalenes i les confortants coques d’espinacs i tonyina. S’ha fet una quietud com abans de la
gran ona i de les onades que la seguiran. Tinc el vent, el tic-tac del rellotge
i els cants de les mallerengues i els abellerols. N’hi ha prou. La cobertura
per a l’ordinador em fa ser una de les figures de la cua que s’espera per
enraonar. Tampoc ho faran, ja.
Però ha arribat setembre i hem collit
algun bolet. Potser plourà, perquè en tot l’estiu només ha plogut un sol dia.
S’apagaran les amoïnoses festes a ciutat que ens martiritzen les orelles i
l’esperit. I llavors, finals de mes, deixaré aquest silenci relatiu i aniré a
trobar el refugi d’hivern. Des d’allà tornaré a enyorar setembre.
*
Fent cua per enraonar. Collage d’OX
13 comentaris:
Ho expliques tan bé, això de les enyorances i del setembre, que em sembla que sóc jo que m'hi trobo.
El setembre, si es pot viure com ara tu el podràs viure, és un mes per a meditar. Salut per a l'ànima, no en dubtis, ja m'ho sabràs dir. Jo no podré viure'l així, m'afeixuguen problemes que tan de bo pogués resoldre.
Avui fa una llum de setembre preciosa.
Mai no se'n tenen prou de paraules, de llibres, d'amics, tot i que només uns pocs t'omplen de veritat.
El setembre és, per a mi, un mes fantàstic. Enguany hem d'esperar que també ho sigui per molta gent.
Jo voldria tenir aquesta conversa a muntanya o bé a la vora del mar, parlar de bolets i d'amistat i de llibres i de magdalenes i de tot allò que sigui susceptible de ser compartit
.
Sóc d'aquests que ahir van haver d'abandonar la residència d'estiu, amb recança i una mica de recel. Però amb engrescadors projectes pel davant, individuals, familiars, col·lectius... Setembre de 2014 ha de ser un gran mes per a tots plegats!
Només ens avancem. També hauràs de deixar aviat les alçades muntanyenques i aterrar vora mar. Que gaudeixis del temps que et queda allà dalt, en el silenci!
M'agrada aquest setembre que pintes ple de silenci i soledat a muntanya, amb el cant de les mallerengues i els abellerols...Jo mi quedaria!!!
Bon vespre, Olga.
M'agrada el setembre ja que arriba quan començo a estar tipa d'estiu i al menys sembla que tot torna a la rutina i cada vegada valoro més la rutina
Les marmotes del Mont-blanc et saluden i t'envien gerds i nabius que recullen pels camins de la Vall d'Arly,plena de rovellons :-)
Ha fet tan poc estiu que em sembla que setembre va començar ja fa tres mesos.
Canvien els colors del dia i pessiga dolçament un fred que no ofèn gens.
Però tu, Olga, ho expliques més bé que ningú. Escrius i m'arriba aroma de flors posades a assecar.
Em sembla que el teu refugi d'estiu és tan engrescador com el teu refugi d'hivern! Tal com el descrius, fa ganes de ser-hi! Gaudeix, doncs, d'aquests dies de pau i silenci que t'esperen, abans de retornar al garbuig de la ciutat.
Hi ha el setembre que es percep físicament, com la manca de gent o les magdalenes i el setembre interior.
Les defineixes amb exactitud, i coincidim en les sensacions.
Caram, encara faràs que enyori l'estiu...
Quan a final de setembre tornis a Tarragona t'emportaràs una part de l'assossec que has gaudit a Mont-ral, malgrat que a muntanya trobis a faltar una mica de comunicació telemàtica. I, tant a dalt com a baix, no cal trobar a faltar allò que no es té; és millor gaudir del que posseïm.
Publica un comentari a l'entrada