LA INESPERADA
*
Podria ser una simfonia de Schubert
però és la neumònia que m’ha abatut 10 dies,
clavada per sèrums diversos mentre delirava amb la febre alta.
Fa dos dies que som a casa, però
¡xiquets!, he quedat com després d’un estomacat a consciència. Desagradable
experiència que no voldria per a ningú. Dels deliris en parlaré en forma
seriada quan pugui. He pensat en Sibelius i el seu Vals Trist; en la Dansa
Macabra de Saint Saëns i en altres al·lucinacions similars.
Quan vaig dir que aquest any seria
notable, no havia previst la meva operació de genoll seguida de la neumònia. Es
veu que desitjava massa coses bones. Però si són bones col·lectivament, les
meves ja les dono per passades ( però trigaré a refer-me).
Ahir havíem de marxar cap al
balneari de Boí, on uns amics ens hi esperen, però, ¿quan seré capaç de funcionar? M'acomiado per uns quants dies, saludo tothom i us desitjo, per sobre de tot, molta, molta salut
*
Collage d’OX: ciutat de seda.
27 comentaris:
De moment i malgrat tot, hem de pensar que has superat tot el procés i que a partir d'ara ja tindràs temps de refer-te.
Ànims i que vagi bé la recuperació! Aquests microbis tenen molta mala idea...
Si d'aquests deliris n'extreus lletra, ens faràs un regal (inesperat)amb la malaltia.
Regal en futur i malaltia en passat. Rodó.
Que et refacis ben aviat, Olga.
Forta abraçada.
Estimada amiga: et desitjo que et recuperis del tot només arribar a Boí, i que hi tinguis una estada feliç! Abraçades
La febre era inesperada i el teu post molt esperat.
La recuperació serà total. Confia!
Una abraçada de salut,
Fita
Olga, et desitjo una recuperació ràpida i que no se't faci massa pesada...
Empalmar una cosa amb l,altra, quina mala sort!!! Espero que avist les dues coses quedin ja com un simple record.
Una abraçada.
Diu que les aigües de Boí fan meravelles. Bon estiu, Olga!
Si hi ha una cosa que defineix un gran Home o una gran Dona és mantenir serè l'ànim en els pitjors moments, tu conserves encara el sentit de l'humor i et desitge i t'envie des de València el més sincer desig de recuperació.
I dir-te que no t'oblides dels deliris, cosa difícil, perquè solen oblidar-se fàcilment i escriu quelcom adient a ells, de fet part de la teua vida serà aquest malson que passarà, però et farà més ... seguirà fent-te, diria jo.
Una forta abraçada i ja et dic, els meus millors desitjos des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.
Vicent
Si hi ha una cosa que defineix un gran Home o una gran Dona és mantenir serè l'ànim en els pitjors moments, tu conserves encara el sentit de l'humor i et desitge i t'envie des de València el més sincer desig de recuperació.
I dir-te que no t'oblides dels deliris, cosa difícil, perquè solen oblidar-se fàcilment i escriu quelcom adient a ells, de fet part de la teua vida serà aquest malson que passarà, però et farà més ... seguirà fent-te, diria jo.
Una forta abraçada i ja et dic, els meus millors desitjos des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.
Vicent
La neumònia de fa 1 any va deixar el Sant molt abatut, i feble. Sé del que parles.
Una abraçada de cantireta, amb somriures dolços que encomanen ganes de refer-se més aviat.
:-)
Ostres Olga, em sap greu; però ara ja ha passat el pitjor; regala't el temps que necessitis per refer-te, que Boí pot esperar, i el cèrvol de la roca de Caldes et vol veure passejar pels jardins ben pletòrica de forces!
Una abraçada, bella poeta, i fins quan vulguis!
Ànims i que la recuperació siga el més aviat possible. Una forta abraçada.
Ostres, ara feia dies que no entrava als blogs... catxis, Olga, no ens donis aquests "sustos"... Recupera't força, eh? I ja saps que a l'estiu tota cuca viu, així que no hi haurà cap problema! Una abraçada ben forta i el que t'he dit: a recuperar-se!!!!
Que els aires del nord et siguin parcials i, ja refeta, tinguis també un feliç retorn.
Una abraçada
Jo ja trobava a faltar els teus escrits. Que et recuperis aviat!
Caram Olga,quina mala sort i precisament ara en aquest temps, que això sol ser més mal d'hivern...
Fa uns anys m'hi vaig passar les vacances de Nadal i encara més dies i si que et deixa molt baldat, però potser el descans al balneari t'aniria bé...Per si algú vol prevenir, hi ha una vacuna que quan ets gran, te la poses una sola vegada a no ser que siguis centenari, aleshores es pot repetir...Jo per si de cas, l'hivern següent me la vaig posar...
Que et recuperis aviat i puguis gaudir d'un bon estiu.
Petonets, Olga.
Que et recuperis ben aviat! Una abraçada, Olga
Cuida't i recupera't prompte, Olga.
ostres! Espero que ja hagis millorat i que aviat ens puguis explicar aquests deliris que insinues, que tenen pinta d'oferir moltes emocions.
és clar que per això et desitjo molta salut i bon descans!
Molta força, Olga. Et recuperaràs i et tornarem a llegir, que fa goig com escrius i expliques coses. Cuida't molt.
Bé, Olga, si ets capaç d'escriure i publicar-ho al blog vol dir que ja estàs en el bon camí. Segur que sí. La Vall de Boí cura els mals del cos i de l'esperit. Vigila els llocs ombrívols, però, que al mes de juny l'ombra al Pirineu sempre és freda i a la inesperada no se li ha de donar cap facilitat. Que et milloris! Ja tinc ganes de saber dels deliris. El surrealisme dóna per molt.
DEsitjo que et milloris lo més ràpidament possible. Les neumonies és el que més por en fa per els meus vellets. El de 98 anys que és un EPOC (enfermedad pulmonar obstructiva crónica) el tinc super vigilat. Una abraçada
Espero que et milloris, una abraçada
Benvolguda Olga,
Deixa que passi el temps i et faci bé.
Mo és gran cosa però jo t'espero.
a hores d'ara espero i desitjo que ja estiguis ben recuperada, deliris musicals i poètics apart, bon salut, descans i repòs! els balnearis del nord fan miracles!
Publica un comentari a l'entrada