23-5-12
*
“QUINTINA LA AMARGÁ ”
*
“Quintín el
amargao” (1951) és una pel·lícula de Luís Buñuel (Calanda 1900/Mèxic 1983).
Quan jo era nena i algú feia mala cara sentia aquella expressió: “sembles
Quintín el amargao”, i després ja se’n va perdre el costum.
Quintina la amargá és una dona que,
tot i manar molt i fer instal·lar banderes totes amb el mateix dibuix, no vol
que altres que no siguin ella facin voleiar banderes diverses d’un lloc a
l’altre i pels quatre cantons, cosa que donaria alegria i vistositat a la
pàtria de cor eixut que blasmaven des del Cid Campeador a Rosalía de Castro.
Quintina l’amargá no és guapa, però
això no té importància perquè el poder és millor que la bellesa, i ella porta
tot el cos llepat per la llengua de Cervantes. Quintina dorm amb llençols
ratllats vermell i grocs però dels de la ratlla ampla; el cobrellit és brodat
de seda, també ‘roja y gualda’, que provoca somnis orgiàstics.
Els somnis i desigs de Quintina la
amargá són esprémer aranges sobre els ulls de la bona gent que s’entesta a
veure EL PARTIT, perquè EL PARTIT no és el seu, i Quintina la amargá només sap
veure la palla (ella en menja) a l’ull dels altres, i no la biga al seu.
*
Collage postal
d’OX
11 comentaris:
"la palla...ella en menja"...què bo, quina manera més subtil de dir que és una bestiola...
Quantes Quintines amargàs hi deu haver per les terres del Cid? Per si de cas intentaré no topar-me-les. M'estimo més la mel de les abelles treballadores.
La meva mare em deia que semblava Don Quintín el amargao, però aquesta és molt pitjor.
Esperanza, Esperanza....solo sabes poner rojigualda!!!...
Cha, cha,cha....
En el fons aquestes Quintines em fan pena, segur que mai han tastat ni un gram de humilitat...
Por eso se oye este refran....que viva Esperanza.
Que a todos os hará callar...que viva Esperanza.
La vida tiene el mismo color...que viva Esperanza...
Y Esperanza es la mejor tirititititit...
Que se t'entén tot!
...però a vegades, si poden, també acaben amargant.
La Quintina és més llesta del que sembla. Venedora de fum experta, encenedora de focs artificials i ocultadora de les seves pròpies mancances amb art de prestigitadora.
Que n'és de llesta la Quintina...
La realitat és que tots som nacionalistes; la diferència rau en el límit geogràfic que cadascú atribueix a la seva nació i amb l'exclusió que es practica en contra d'altres.
Crec que aquesta Quintina, és mala peça al teler i que és molt intel·ligent, de moment. Sap, llençar la pedra i amagar-se: boicot productes catalans, banderes, partits de futbol... El pitjor és respondre la provocació i fer un alt i potser canviar de camí. Molt perillosa, mala peça al teler.
Mala mala mala.
Publica un comentari a l'entrada