8-5-12
*
LLIBERTAT PERSONAL
*
Acabo de llegir un article al diari que expressa el mateix que recomano sempre, tant per la seva respectuosa exposició dels fets de vida com per les preguntes que proposa i els debats que hauríem de tenir com a societat madura: “Quan la vida s’acaba”, de Joaquim Coello Brufau (El Punt/ Avui, 8-5-12). Aquest divendres faig els 76 i he pogut constatar punt per punt el que diu aquest opinador, que és enginyer. “Es perd la valoració quan més es necessita (...) Alternativament, l’acceptació simple dels fets pot portar a la resignació, i aquesta per ella mateixa accelera la decadència.” El paràgraf destacat de l’article és aquest: “ SI ALGÚ NO VOL VIURE AQUESTA REALITAT DECREIXENT ON EL FONS DE
L’article s’acaba amb aquesta frase decisiva: “
Certament el sentiment religiós obliga a respectar-la [ la vida ], però per
sobre de l’adhesió a qualsevol doctrina, hi ha la pròpia llibertat: negar
aquest dret és negar l’essència de la natura humana.”
*
Collage d'OX
10 comentaris:
És ben cert... quan estem ben convençuts que no volem recórrer aquest camí de decadència sense fi... què hem de fer? Ja és ben complicat, ja!
I cada cop la gent vivim més... i jo estic ben convençuda que no cal viure tant en segons quines condicions. Ho voldria per mi, poder acabar quan toca i per les persones que més estimo.
A mi m'agradaria de viure fins l'últim cremalló, per molt decadent que em trobés. Com he vist a fer als meus avis. Però com que no tinc fills, no sé qui em cuidarà.
És cert que cadascú, aquest i tots els temes vitals, els veu i sent d'una manera molt particular. Sembla que totes les opcions són vàlides, totes s'han de respectar.
Llibertat de ser un mateix, com cadscu cregui, sempre llibertat. I com en la cançó de quan no ens era tan urgent plantejar-nos aquest temes: libertad sin ira, libertad.
He de ser conseqüents.
El debar sobre aquest tema podria ser apassionant, i possiblement hi hauria tantes opinions com opinants. Penso que moltes persones desitjarien no haver de viure aquesta decadència, però resulta que quan arriba el moment de fer valer la pròpia llibertat, ja no estan en condicions de decidir...
Mai m'ha agradat gaire debatre sobre aquest tema, ja que penso que cada persona reacciona de manera diferent, en les mateixes circumstàncies...
De totes maneres se'ns brinda fer un testament vital, que crec que pot solucionar moltes situacions adverses...
Per si de cas i veient com ens podem trobar, recomano redactar un document de voluntats anticipades, en el qual s'expressi, ara i en plenes facultat, allò que voldríem quan estiguem camí de la decrepitud.
El collage és preciós, gens decadent. Hi campa la llibertat.
La llibertat, tothom se n'omple la boca, però cal ser molt valent per viure-la i deixar que els altres també la visquin.
La llibertat com els sentiments són característiques de l'ésser humà i alhora font de conflictes. És un tòpic sí, no deixa de ser humà.
Publica un comentari a l'entrada