24-5-12
*
Si El Corte
Inglés diu que és estiu, ja hi podem pujar de peus. I fa dies que a l’arena de
la platja hi ha escrit ‘temps d’estiu’ en alguns anuncis i determinades
televisions. També s’hi pot llegir “summertime”.
Em resistia a creure que algú ens
hagués tallat la primavera, però m’he de rendir a l’evidència. Ahir, a
Mont-ral, 880 metres
d’alçada, estàvem a 31 graus. No s’havia vist cosa igual, deien. Ni maig ni
raig que valguin. M’informava l’amiga Maria que el mestralot que allà domina
els havia pres els geranis de les torretes, planta i terra inclosa, però no la
torreta, que estava subjecta. A la carretera, el vent havia tombat arbres, com
aquí a la ciutat. Temps ideal, doncs, per al piròman vocacional que es frega
les mans amb delectació.
Em resistia a creure que algú ens
hagués tallat la primavera, però m’he de rendir a l’evidència, i em repeteixo,
perquè els fets necessiten les mateixes paraules: un periodista em va trucar
perquè volen fer un reportatge del col·legi que porta el meu nom, que finalment
obliguen a plegar. El mestralot de la mala política s’emporta els brots tendres
d’una escola de pàrvuls que volia créixer. Els piròmans vocacionals ja fa temps
que es freguen les mans.
*
Quadre de Nikolai Kalmakov (1913)
9 comentaris:
I tan mala política. Fas tant de favor tu donant el nom a aquesta escola, com els nens te'n fan a tu.
Ja ho veus. En aquest món són els diners el que conten. Es estiu perquè ho diuen els grans comerços. Es tanca una escola perquè els diners són més importants que l'educació. Ja ens ho trobarem. Una abraçada: Joan Josep
Olga sento molt que aquests "piròmans" acabin amb una petita escola tan entranyable per a tu, i tan necessària per a l'educació dels
xiquets que són el nostre futur...
Bona nit.
El meu pare parlava sempre amb mesures dràstiques, allò de qui la fa la paga. Ell que s’estimava tant els boscos deia que si s’enxampa a un piròman se l’hauria de lligar a un arbre i que el foc hi fes la resta. Ara, els piròmans sense foc, calen amb tot el que tenen al davant, educació, sanitat, economia, cultura... se’ls hi hauria d’aplicar mesures dràstiques, però no hi ha ningú que s’atreveixi a fer-los fora.
La responsabilitat és nostra. No ens estimem el país, només ho fem veure. I per això el cremem. Perquè no ens faci tanta nosa. Sense boscos i sense escoles es viu més bé.
Un mal vent se'ns endugué.
El foc és una einan de doble tall, que va de l'esperit inspirador (estem a punt de celebrar la Pentecosta) fins als incendiaris rurals, culturals i tutti quanti...
vent i foc, ja em tens creuant els dits i tocant fusta!
ui, Olga, hi ha piròmans amb i sense foc per totes les cantonades! Quina por!
i quina por tornar al passat... llàstima que no puguem "rebobinar" i tornar a començar...
Em sap molt de greu això de l'escola que porta el teu nom, no te'n fas pas una idea, del geru que em sap (com a dona, com a mare, com a mestra i com a persona). Inútils! La cultura, definitivament, no interessa!
Donan una volta i una ojada pel seu blog, vaig veure la moguda que hi ha per tota reu, amb el tancamen de la escola, que voste amb molta il´lució va donar el seu nom.Quina vergonya de tan dolenta politica, jugan amb el pasat i present dels avis i el futur dels xiquets de la Tarraco. Una abraçada des d´aquesta illa que em va veure neixe i ara gaudeixo amb la mare, tenin cura de la seva malaltia. Mai es para de lluitar. Força Olga.l´estimo molt
Publica un comentari a l'entrada