30-5-12
*
L’AMOR ES
DESMAIA AL JARDÍ
*
Com que demà és
el dia del Bell Amor, s’asseuran al jardí després d’haver-se refrescat els peus
descalços per l’herba tendra: és primavera i cap al tard. La merla amorosirà la
volta del jardí: xiprers, pins, alzines, roure i una reverberant prunera
japonesa, del color de la seda granat.
S’estiraran a l’herba i veuran com
el pit-roig se’ls acosta, encuriosit i encara sense plomes vermelles, que és
aviat. Quan arribin els besos, l’últim sol entrarà de biaix i els encendrà la
pell després d’haver passat per les petites orquídies silvestres. Ella farà una
corona de vincapervinques per al front estimat, perquè els blaus ja es
desmaien, com l’amor dels últims dies de maig.
*
Foto composició
d’OX
9 comentaris:
No és el mateix l'amor dels últims dies de maig que el de qualsevol altra època.
Quin text més bonic, Olga! D'una tendresa que gairebé em fa emocionar de bellesa.
Reconec la meva ignorància, però... què significa això de demà, del dia del Bell Amor?
Una abraçada!
Preciosíssim! Molta tendresa bellament explicada.
Que el blau de les vincapervinques ens acompanyi!
Aquest pit-roig teu m'ha dut al cap l'Oscar Wilde de la mà d'un poema del Gimferrer. Quines coses té la vida. Preciós, el que has escrit, sensible, tendre. Gràcies.
Si maig és bell al teu jardí, tu encara el millores amb les teves paraules. Quin gaudi llegir-te, Olga!
Sona molt bé, això del bell amor.
Amor exaltat, com les roses de maig que encara esclaten als jardins!
Malament si l'amor es desmaia al jardí, l'haurem de revifar amb Aigua del Carme...
Un text molt romàntic i amorós, amb el jardí les flors els ocellets...
Visca l'amor!
Els ocellets s'han menjat algunes comes...
Publica un comentari a l'entrada