9-5-12
*
ESPLENDOR A LA PLAÇA
*
Aquest esplèndid castanyer d’Índies en tota la seva
glòria florida, és a la Plaça
de Ponent de la ciutat. Així rep fins l´últim sol, que amb la posta es condensa
enriquint de matisos la seva ufana. Diuen que prové d’Amèrica del nord, però
també n’hi ha a l’Àsia meridional i al sud d’Europa. Aquest fa les flors d’un
blanc rosat, sense arribar al vermell.
Ningú
que tingui a prop un castanyer d’Índies pot sentir-se entristit, perquè el
significat de les seves flors ens parla del luxe i de l’elegància. I jo hi
afegiria que és símbol de la fermesa i del desig de viure: exemple d’això és
que arriba als 30 metres
d’alçada i pot fer tranquil·lament els 2.000 anys, encara que algú sosté (com
Pereira) que en pot celebrar 4.000. Diuen també els entesos que el seu nom
deriva del grec ‘kastanon’ i ‘ippos’ (cavall), perquè sembla ser que curava les
malalties dels cavalls, també. Als faldars de l’Etna hi ha el famós castanyer
dels cent cavalls; té un forat a la seva soca, ara de més de 50 m . de circumferència, on hi
va viure, diuen, una família sencera. El castanyer de la reina d’Aragó ens
porta a la memòria quan aquesta reina (¿quina?) s’hi va refugiar precisament
amb cent cavallers i les seves muntures corresponents durant una terrible
tempesta, i d’aquí li ve el nom a l’arbre acollidor.
Amb les seves flors
suaus, el castanyer entra de nit a les finestres dels poetes de la Plaça i els inspira alguna
composició feliç, tal és la seva influència. També omple de pau rosada els
somnis d’aquells que l’han contemplat amb un somriure i s’adormen sense ser
conscients de la bellesa que els vetlla. Un conte anònim de viatges, datat el
1863, porta aquesta descripció impressionant: “Davant nostre, un bosc
d’immensos arbres gairebé petrificats, immòbils en un aire sense vent i contra
el cel fosc. Allà semblava que el temps s’havia detingut i se sentia emanar
dels troncs poderosos l’antiga suggestió de les criatures i de les coses que
vénen de lluny.”
*
13 comentaris:
Quin goig tenir-lo a prop!
I poder rebre la seva influència subtil i callada!
El temps detingut és un tast del temps etern...
I les seves castanyes bordes sempre han estat font de salut i remeis contra dolències en els ambients més populars i rurals.
Nunca nos habíamos fijado que el árbol era un castaño de Indias. Siempre pasamos de largo.
¿Qué tal os encontráis?
Un abrazo muy fuerte y hasta muy pronto.
Si un dia passes per allí i hi ha una dona adormida sota les seves branques, sabràs que sóc jo que m'inspiro.
Ah!, els meus benvolguts arbres dels déus.
Els bells i vells estimats arbres. És tan exòtic ser un castanyer d'índies! Recordo un gel de bany que es cotitzava molt perquè portava estracte de castanyer d'índies que. no només perfumava, sinó que també donava pau als seus usuaris. M'ho vaig creure molt temps i avui, gràcies al teu escrit, he inventat el record de la flaire perduda.
Gràcies, olga!
El castanyer ens alegra la vida i la vista, alhora que l'escriptora també ho fa quan ens el descriu.
I es va fer gran a l'ombra d'un castanyer. Salut i bon dia
"el castanyer entra de nit a les finestres dels poetes de la Plaça i els inspira alguna composició feliç, tal és la seva influència", que maco, que m'inspiri a mi!
Hi hauríem de cabre tots.
Els arbres donen sensació de fortalesa i si a més, fan unes flors boniques, sembla que la natura vagi tota enjoiada, per celebrar la primavera. A Catalunya en tenim molts que podrien aixoplugar una bona colla de blogaires...
Publica un comentari a l'entrada