*
“UNA APUESTA SUICIDA”
*
Paraula que quan vaig llegir la frase en un diari en castellà la primera interpretació va ser que la suïcida era “apuesta”, o sigui, maca, ben plantada, atractiva. Ho llegia i ho llegia i em venien al cap coses estranyes: com pot ser que algú escrigui que la suïcida era “apuesta”; ¿potser la van mirar bé abans de suïcidar-se? ¿La coneixien i sabien que se suïcidaria? ¿”Apuesta” era l’adjectiu més escaient? ¿Era artista de passarel·la, de cinema, o cantant? ¿Que potser va quedar preciosa després de suïcidar-se i tots se’n feien creus?
Però no; la intenció del periodista era explicar que l’assassí de Tolosa havia fet “una apuesta suicida”, tal com va resultar.
Jo havia de recollir la primera idea que em va venir al cap i apuntar-la. I és que si escrivís els titulars curiosos que resulten de llegir els diaris corre-cuita... Un dia ho faré. Sense inventar, ¿eh? que a inventar no s’hi val.
*
Postal antiga que diu al dors: “Señorita Maria las passe muy felices.”
5 comentaris:
Déu ni do, els malentesos que poden produir-se si llegim sense parar-hi esment...És clar que aquesta "apuesta" de guapa , ni un borrall!
La noia de la postal, si que és bonica.
Bona setmana, Olga.
Aquest també és autèntic (tret d'una publicació local):
"Les dones tenen por d'envellir a Torelló"
Molt bones totes dues, la teva i la del Jordi. És el que té el llenguatge.
Una que es veu molts cops. Referit al barça però també a altres esportistes: El Barça intractable.
No entenc perquè tanta gent els seguims si tenen tan mala llet.
Una abraçada: Joan josep
Si que s'hi val, inventar. Però cada cosa té el seu moment.
També, a vgades, són molt suggeridores les paraules que surten als comentaris per demostrar que no ets un robot (ha, ha). Avui astracial, preciosa.
Publica un comentari a l'entrada