LA INUNDACIÓ

30-3-12


*

LA INUNDACIÓ

*

¿Quants significats pot tenir una inundació? Aquí se n’expliquen alguns, i també, amb força, el que entenem per inundació com a fenomen meteorològic.

Aquests mesos, gairebé un any, que hem patit una insolació tan despietada i monòtona – parlo als nostres territoris- m’he preguntat sovint què em fa avorrir el sol implacable i enyorar la pluja dolça, alguna boira o tronada, el verd dels camps i muntanyes. He arribat a la conclusió que la meva meitat celta m’influeix, i força: la pacient ‘abuela’ gallega i l’enèrgic ‘abuelo’ de Pajares que van parir la ben plantada Maria de Covadonga, la meva mare. A la novel·la hi plou, però la casa de Maria Romana és confortable.

Em trobo que se’m fa difícil explicar l’argument. Maria Romana s’instal·la per un temps llarg a casa seva de muntanya per oblidar que és oblidada, i oblidada en més d’un aspecte. Hi ha un capítol que he titulat “Pastoral” i que mostra la tendresa i la saviesa dels senzills.

Una gota més a l’oceà de novetats. Amb humilitat us l’ofereixo. Hi ha tant de mi, en aquesta protagonista... rebeu-la amb amistat.

*

Fitxa tècnica elaborada per Cossetània Edicions, que publica el llibre:

La inundació
Olga Xirinacs
L’escriptora Maria Romana Orsini decideix fer una llarga estada la casa del poble de muntanya. Al moment actual, la seva visió sobre la vida i la literatura és crítica, àcida i lúcida. Glòria i desenganys, amors i desamors profunds, el temps present de l’obra ens la fa molt propera: el lector comparteix el sentiment de Maria Romana, que participa en part de la realitat vital de l’autora. El moment de la inundació pren el to d’escriptura torrencial i dramàtica en una obra que creix en intensitat fins al desenllaç.

Preu: 13,90€ - ISBN: 978-84-15456-19-3- Nombre de Pàgines: 184 -Mides: 15,5 x 23,3 cm -Enquadernació: En rústica -Data primera edició: Març de 2012
*
Presentarà Adam Manyé, escriptor, el dia 11 d’abril, a les 8 del vespre, a la Llibreria La Capona, carrer Gasòmetre 41-43.
*
(Perdoneu les errades al post d’ahir: on hi diu ‘el meu’, hi ha de dir ‘el meu nom.)







17 comentaris:

Joan ha dit...

Enhorabona per aquest nou benjamí. Mirarem d'inundar-nos i sortir-ne amb alguna lliçó apresa.

jomateixa ha dit...

sembla atraient, ens l'haurem d'anotar.
molta sort

Helena Bonals ha dit...

El títol em crida molt l'atenció. Segur que és un llibre ple de bona literatura. A veure si cau per Sant Jordi!

jaka ha dit...

Felicitats Olga, segur que es un gran llibre.

Abraçades

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ja tinc ganes de llegir la teva novetat, que amb tanta amistat ens ofereixes. Felicitats a l'avançada!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

I a Barcelona la presentaràs? A veure si estem de sort...
Enhorabona per la nova novel·la, és molt suggeridora, ja tinc ganes de llegir-la.

Pilar ha dit...

Gràcies, Olga. Estic impacient per endinsar-me en les seves pàgines.

GLÒRIA ha dit...

Jo també la llegiré. Gràcies, Olga per la primícia.

Salvador Macip ha dit...

Felicitats! Té molt bon aspecte! Apuntat.

Galionar ha dit...

Espero que ben aviat el pugui trobar a la llibreria, o demanar-lo per correu; me n'has fet enllepolir.
Una abraçada!

Alyebard ha dit...

A la llista!!

Jordi Dorca ha dit...

Me l'emporto.

M. Roser ha dit...

Olga, quina alegria, demà mateix l'aniré a encarregar. Felicitats.
I parlant de sequeres...Amb el teu permís explicaré una petita anècdota. L'altre dia, a la tele, entrevistaven persones que passava pel carrer i els preguntaven sobre aquests capricis de la meteorologia i una d'elles, mig enfadada va opinar: "con Franco no passavaban estas cosas"...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tinc ganes de llegir el llibre, el qual ara té segrestat la nostra filla.
Enhorabona per la nova obra!

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

La segrestadora del llibre, ja l'ha acabat

Margarida Aritzeta ha dit...

La buscaré, Olga. Una abraçada

Pere Abelló i Sala ha dit...

Em vaig llegir "La inundació" l'estiu passat, i he de reconèixer que em va agradar molt, però no pas per la trama sinó per la manera com està escrit, amb una calma que dóna calma. Les descripcions són tan detallades que veus, sents i t'hi trobes.
Particularment em van agradar les descripcions dels interiors. En més d'un moment vaig recordar el pis on vivia la meva àvia, a Tarragona, al carrer Martí d'Ardenya: els mobles, les plantes, la llum, fins i tot les olors... Felicitats pel llibre!