*
ARDOR DE PRIMAVERA
*
Diu el tango de Josep Sentís: “Como el ardor de aquella primavera / pasó mi dicha y jamás volvió.” Sense ser tan dràstica, desitjo als lectors que l’ardor de la nova primavera us duri una mica més que un electrodomèstic, posem per exemple.
Per sort meva, la primavera ha començat sense calors, amb pluja. vent i una temperatura que encara em permet tirar-me la manteta pels genolls quan em miro el serial. Ara mateix, mentre l’ordinador se’m rebel·la amb les formes, contemplo una preciosa gavina depredadora que sobrevola el Balcó intentant arrabassar ous i polls de colom del tallat rocós; el fort temporal de llevant la fa recular, malgrat el seu vol potent, i desisteix de l’empresa. Carronyaires i depredadores, algú s’amaga sota aquest símbol bellíssim.
Voldria preguntar si no us sentiu imbècils per haver d’endevinar i escriure unes paraules cagades de les mosques, sense les quals no podeu accedir als comentaris dels blogs. Semblen fetes amb caca, i perdoneu. Però les ments il·luminades així ho manen.
En pocs dies m’han caigut a les mans papers oficials administratius amb les paraules següents: PRODUCOMUNICATIU; MULTIDISCIPLINARIETAT; COCREACIÓ; PROSUMIDOR. Aquesta última, que podria semblar una mena de desguàs, sembla que vol dir alhora productor i consumidor. No sé com he pogut escriure fins al moment ignorant aquesta nova literatura, oh compralectors meus... oh consulectors meus. Demano excuses per aquest fet i per no poder dominar el vell ordinador que, a més, em fa la pantalla vermella com el foc de l’infern. Però no, és primavera a casa, la mar és grisa, verda, les ones s’enfurismen i jo sóc feliç prenent cafè.
*
Dibuix d’OX saludant la primavera.
9 comentaris:
Més que res, que ocupa molt de temps d'endevinar les paraules, temps de primavera que no es pot malgastar!
Olga, a mi també em posa negra això d'encertar les lletres aquestes. Sort que els renecs no es perceben des de l'altra banda de la pantalla...
Quina descripció tan bella de la teva estona contemplant la gavina al Balcó!
Gaudeix tant com puguis de la primavera i deixa de banda els papers oficials, que hi sortiràs guanyant!
Una abraçada.
Sí, Olga, un mal rotllo aquestes paraules, val més aprofitar el temps mirant el vol de la gavina i l'esclat de la primavera...
Jo les trauria de casa meva i no sé trobar l'opció per treure-les.
Si que són un pal aquestes paraules, no sé vosaltres, però jo sovint n'he de provar més d'un cop, perquè de vegades no s'entenen i no sé perquè a uns blogs n'hi ha i a d'altres no...
Olga , em fas una mica d'enveja sana,
pots veure el mar embravit, amb les ones enfurismades...
M'agrada aquesta pintura amb els colors difuminats.
Bona primavera regalada!
Aquestes paraules perjudiquen la vista. N'estic segura. Quina lluminària les deu haver inventat?
T'he llegit, Olga i m'ha fet riure el que has dit de la caca per acabar fent bona poesia amb sabor de cafè. Val la pena, doncs, escriure en sànscrit si fa falta.
La primavera, igual que alguns electrodomèstics, porta algunes complicacions, per bé que cal valorar més el seu esclat que ens condueix cap el bon temps.
Doncs sí, ho reconec. M'ha costat entrar a l'apartat dels comentaris. Per fer-ho he hagut de desconnectar la nevera, la màquina de rentar, la calefacció i àdhuc els matins de TV3 (Garcia-Melero inclosa). Però al final ho he aconseguit. Les mosques ja no hi són. Espolsades. Plas!
I ara ja puc contemplar, des del meu balcó, un vell pescador que, arriscant-se massa, malda per arribar al catau dels pobres colomins. Massa risc per a un home sol!
M'encomano, doncs, al vent de llevant. Car al meu balcó, i al meu mar, no hi caben, aquesta mena de gavines.
Volem comprovar que no sou un robot, se'ns diu, davant unes lletrotes que, estic d'acord, fan malbé la vista i l'ànim. Sort que el tenim ferm malgrat tants entrebancs!
Que consti. La metàfora és molt bona, subtil. M'ha inspirat molt.
Publica un comentari a l'entrada