*
FELICITAT SENZILLA
*
Avui és dia de sant Esteve. Fa sol i diu que en farà per molts dies: se’m frustren la neu aquella de Bing Crosby i la fresca per gaudir de la manteta a la migdiada, almenys al nostre territori. Però el pit-roig, aquesta petita i confiada meravella dels boscos, vigilarà els nostres passos i es deixarà veure per un moment, perquè sempre vol que l’admirin i li diguin alguna coseta. Aquest estiu passat va arribar a entrar al garatge on Vicenç fa la migdiada, li va pujar al genoll i va marxar tan tranquil·let: ja l’havia saludat.
¡Quina enyorança de rovellons, aquest any que no hem anat al bosc...! I fredolics, i mocoses, i bolets d’alzina, i camagrocs, i... Més de quaranta anys fa que en busquem en les tardors bellíssimes dels boscos de pi roig i alzina. Era la llibertat. Enguany hem fallat. Qui n’ha pogut trobar, potser els haurà cuit per Nadal també com una joia escassa i recollida amb les esgarrinxades corresponents a mans i cames, però que no dolen. Bosc misteri, bosc acollidor, encara alliberat del foc un any més.
Que no faltin les roses. Qui més qui menys té un roser que ha vigilat, podat i admirat. Poden ser pròpies o potser l’amant les haurà anat a comprar per a la parella, per presentar el color i la finesa entre tots dos abans d’arribar a l’abraçada: una subtil ambaixada, cada flor una paraula i un gest. Després el pom ja farà de testimoni.
Us desitjo les petites felicitats que fan que la vida sigui vida. Us agraeixo totes les vostres felicitacions, visitants d’aquest blog, tant si teniu la gentilesa de respondre o la bona voluntat de llegir.
Per a mi ja és molt saber que hi sou. Bon sant Esteve.
*
Collage postal d’OX
12 comentaris:
Com m'agraden, les teves paraules!
La història del pit-roig que va saludar en Vicenç m'ha encantat!
Bon Sant Esteve també per tu, per vosaltres, amb canalons ben farcits - encara que no de bolets- i la resta dels torrons i les neules d'ahir.
Ja ho saps, aquí estem, llegint-te, encara que no comentem cada dia :)
com a mínim, una felicitat petita cada dia de l'any nou.
Llegir-te ha estat una felicitat, la de veure el pitroig i la màgica llum dels boscos a l'hivern a través de la teva sebsibílissa forma dexplicar el paisatge, el temps, la vida.
Molta felicitat en les petites alegries del nou any.
Les petites delicadeses no estan renyides amb la profunditat. Gràcies a tu.
Petites felicitats i per què no també grans felicitats?
Felicitats i bon any per a tu i els teus!
Ah! I salut.
Belles paraules per acabar els dies. Enguany també tinc el dessassossec de no haver anat al bolet, només un dia i massa aviat (l'ànsia). Després... no ha pogut ser, però, com que tot torna, ja hi tornarem.
Espero que habiti en tu tot un estol de petites felicitats senzilles en aquest nou any que aviat començarà, Olga; són els únics tresors que de veritat es deixen gaudir.
Una forta abraçada.
Aquest any no em pogut cantar el Nadal blanc, aquí va fer un dia de sol esplèndid, avui també.
Els pit-roigs deu ser un dels pocs ocells que s'apropen a l'ésser humà, són de bona fe, pobrets...
Jo també sóc partidària de les petites felicitats, són les que ens alegren el pas dels dies...
Espero que estiguis millor, Olga.
M. Roser
Les petites meravelles de la Naturalesa, joies que ens fan la vida més amable... i encara més: l'omplen de sentit!
Abraçades
Espero que hagis gaudit d'aquest Sant Esteve que ja hem deixat enrere, tant amb les petites alegries com en les més senzilles com pot ser el voleiar alegre del pit-roig.
Que el nou any et dugui moltes més alegries, grans i senzilles totes elles!
Si et consola el mal de molts, jo vaig trobar fredolics, sí, en plural: van ser dos.
Tot en gros!
Publica un comentari a l'entrada