DE VERDES I DE MADURES

20-12-11


*

DE VERDES I DE MADURES

*

Aquests dies em toca fer força guàrdies a sales d’espera. Si és al matí, m’empasso “Els matins”. Si és de tarda, Julie Lescaut, perquè als consultoris on solc anar sempre posen TV3. Entremig toca una anàlisi, un TAC, una radiografia, un electro. Passo el preoperatori. Res de greu, però el 18 de gener m’obren la panxa i m’apedacen amb xarxes. Pedaços, com es feia amb els llençols vells. Si sabéssiu l’embolic que em faig amb els papers, no us ho creuríeu: recollir aquestes anàlisis perquè són per un altre consulta (alguns serveis són descentralitzats); segellar alguns documents al despatx de la mútua. Visites entre festes. Poso tot el paperam sobre el taulell: “ajudeu-me, maques sisplau”; amb paciència m’assenyalen això, em marquen allò, em posen un post-it. “Us portaré un llibre per cadascuna, de bones minyones que sou.” “¡Que sigui signat!” “Si, però ja serà passat Nadal.” “No oblidi que ha de venir el 29”, em recorda una infermera que està al cas. “Ah, així serà per Reis, no patiu” “No, si el dia 2 ha de tornar...” somriu una altra amb ironia.

Entre visites i comprar a plaça, avui semblo treta d’un conte de Calders, perquè dejuna com vaig, trobo tres amistat de xerrera llarga, i es fa la una, jo amb el carretó ple fins dalt, el sol brillant, la gent feliç a les terrasses fent el vermut. Arribo a casa i tres veïnes que surten i entren; més xerrera. Paret per paret tenim un francfurt: “¿em pots fer dues racions de calamars fregits?” “Dos minutets i llestos” Penso que almenys menjarem alguna cosa calenta. He de col·locar tota la fruita que porto i posar pebrots i albergínies al forn, que es vagin fent. Anava a buscar ànecs i no en tenien. “Encarregui’ls, a veure si en porten...”Demà, a fer cua a primera hora.

Al vespre tornaran a fer resums de debats, investidures i polítiques vàries. ¡Prou! Ja he escoltat Muriel Casals. Ja he col·laborat amb Òmnium, que vaig ser presidenta de la delegació de Tarragona. Prou. Ja sé què és fer un país que, com diu Raimon: “mai no anem fent”. A mi em prenen la sang i els “quartos”. Últimament se m’ha acudit una frase que potser ja hauran dit altres, però ara la dic jo: LA VIDA ÉS UNA VENJANÇA REFINADA AMB RESULTAT DE MORT.

*

Collage postal d’OX